Ací us deixe dos glossaris de l'escriptor castellonenc Josep pasqual i Tirado, corresponents als seu dos llibres: "De la meua garbera" i "Tombatossals".
No tenen desperdici
GLOSSARI I (Llibre: Tombatossals)
abatollar: tombar, arrasar-ho tot.
abatollat: abatut.
abegot: bellot.
abillat: vestit, preparat.
ablaürat: que té cops blaus en el cos.
ahondo: en gran quantitat.
abrandar: inflamar, animar una passió.
abraonar: abrasar amb forra algú.
abrivat: impetuós, intrèpid.
acatar: catar, atrapar, perseguir.
acaronador: que acosta la cara al pit.
acatament: acció de manifestar respecte.
acciamo (fet un): amb molt mal aspecte.
acoblar: reunir formant parella.
acometuda: atac.
adelerar: apressar-se molt, amb desig.
adolit: que té dolor, afligit.
afanós: que costa molt de treball.
afissament: amb deler, amb afany.
afonar: enfonsar davall l'aigua.
Agnus (ésser de la pasta d'): es diu de qui es bondadós.
agosarat: atrevit, audaç.
aguaitar: observar.
ahuixat: que fuig perquè l'amenacen.
airegós: que produeix molt d'aire.
ajoc: indret on van a dormir els ocells.
albardó: guarniment de les bèsties de càrrega.
albarsana: variant d'herba-sana.
albirar: formar judici, imaginar com es una cosa.
aldarull: confusió.
alenada: aire que escapa dels pulmons en una expiració.
alfanic (pa d'): ser poca cosa.
algep (dormir-se com): que s'entreté en fer les coses.
aliacrans: alacrà, escorpí.
aliàs: erm.
alifer: que té ales.
aliferes: festa consistent en berenar a l'era.
allende (dir): sense poder dir res més.
allesiat: que té ferides, adolorit.
alteró: alturó; turó, altura menuda.
amanit: preparat.
amarinat: instruït.
apellar: anomenar.
apuntalat: esvelt.
arcat: en forma d'arc.
ardiment: amb valor, coratge.
arguellat: que està prim, malaltís.
arrabassador: que pren violentament una cosa.
arrabassar: arrencar les mates.
arrematar: rematar; acabar de matar.
arremetuda: acció d'atacar.
arremulló: acció de posar en contacte amb l’aigua.
arrublir: rublir, omplir plenament.
arruixó: acció de liancar líquid o gra en gotes.
asseciat: que té la gana satisfeta plenament.
astorat: espantat.
atalaiar: mirar, tractar de descobrir.
atansar-se: aproximar-se fins a establir contacte.
ataquinar-se: menjar molt d'una cosa.
ataüllar: veure de lluny alguna cosa sense distingir-la.
atifells: ferramentes, utensilis.
atzembla: bèstia de càrrega.
àulic: que pertany a la cort o al palau.
aürtar: anar a topar bruscament.
ausades: certament.
avalot: alcament popular, tumult.
aveat: acostumat.
bac: joc de cartes.
bací: plat de metall.
badar: estar més o menys oberta una cosa.
balit: so envés per les ovelles.
balumba: massa voluminosa i de poc profit.
bardit: allisat.
barifundo: enfurit.
basca: angúnia, inquietud.
bascoll: bescoli; part posterior del coll.
basquinya: falda de merino negre que les dones portaven els dies de festa.
bassal: extensió d'aigua embassada.
basto (embrutar lo): embolicar.
batussó: pallissa.
batzola: matraca, instrument.
beco: curt d'enteniment.
bellugar: fer moure.
benadressins: habitants de Benadressa.
Benagai (viure a): viure amb tranquil.litat, sense adonar-se de res.
benaurat: que porta amb si la felicitat.
benvolenca: bona estima.
bequelló: bec, parí de les mandíbules dels ocells.
bergantí: nau de dos pals de tres peces.
bestreta: acció d'avancar diners a algú.
bigot d'arquillo: bigot en forma tal que recorda els arcs de fusta que sostenen la vela del carro.
blat (de poc): qui es poc de fiar.
blet: espècie herbàcia.
bocí: tros petit.
bolangera: dansa popular.
boletxa: cordellina de cànem de dos o tres cordells.
bolig: bola petita usada en el joc de botxes.
borinot: gènere d'himenòpter, molt pelut.
borrega (cantar): admetre la derrota.
botern: forat gran.
botxa: bola de fusta o ferro en el joc de les botxes.
bramular: fer bràmuls, crits de bou.
brasilada: conjunt de brases.
bres: cistell gran en forma de bressol, llit gran d'infant que es pot balancejar.
bresca: pa de cera que fabriquen -les abelles per a dipositar-hi la mel.
brocat: amb brodats d'or.
bròfec: aspre, grosser.
brogit: successió confusa de sorolls.
brollar: sortir de terra 1'aigua amb forra.
brumidor: quan el vent fa una remor sorda.
brusent: que està excessivament calent pel sol, pel foc.
buc: rusc, caixa on les abelles preparen la mel.
bufos: jocs; coses facils.
buirac: caixa per a portar-hi les fletxes.
bullanguera: tumult, avalot, diversió amb bullícia.
cabdell: bolic de fil debanat.
cabdill: cap d'un grup.
cabejó: brida que permet exercir una pressió violenta sobre el cavall.
cabitombar-se: trastornar-se, embogir.
cabriolar: fer cabrioles, salts. cadufada: en sentit figurat, budells.
cafís: mesura de capacitat d'àrids.
calafat: qui construeix embarcacions de fusta.
calcigar: trepitjar, xafar.
Caliu (els de): els habituals.
camatges: conjunt de carnes d'un cavall, d'una cadira.
carnes (a quatre): ràpidament.
cametes me valguen: precipitadament.
Camot (acabar com): acabar malament.
cananeu: individu de Canaan.
canonge (dormir com): dormir cómodament.
cantalada: cop de pedra.
cànters (a): ploure abundosament.
canut de colar: tros de canya perforada per on s'escolava el lleixiu en les antigues bugades.
capades: capes.
capficat: pensatiu, preocupat per alguna cosa.
carallot: membre viril, expressió de menyspreu.
Carracuca (mes cremat que): es diu de qui està enfurit.
catxerulo: estel, milotxa.
cavalló: llom de terra entre dos solcs.
celístia: claror dels estels.
cingle: espadat de roca al cim duna muntanya.
cinxes (apretar): fugir ràpid davant un perill imminent.
cirialot (plantat com un): dret com un ciri
clafit: soroll fort i sec.
clàudies: dit d'una varietat de prunes.
clava: bastó gros.
clavill: obertura llarguera que es produeix en un mur, fusta, etc., per l'acció del temps.
cruixir: cluixir; fer soroll.
codonyeta (de): com a cosa rara.
comboiant: actiu, despert.
conlloga: colla.
contalla: conté, història.
copró: os que forma l'extremitat inferior de l'espinada.
coradella: entranyes, especialment els pulmons.
corbellot: falç grossa.
cordam: conjunt de cordes.
cormo: l'extrem mes alt d'una muntanya.
cormull: part superior.
cornaló: punta d'una manta, d'un mocador.
coroneta (servir de): obeir a cegues, fidelment.
corpenta: cos d'una persona o anima l-enc!oure-hi les extremitats.
corruixes: presses, maldecaps.
corrunxet: corrunx, dit petit.
cota Malena: quedar-se tranquil i quiet davant d'una contrarietat.
cotet cotet: a poc a poc, sense fer soroll.
cristofolers: cavallers de l'orde de Sant Cristófol.
cudol: pedra de riu.
cudolada: cop de cudol.
cuquello: cucut mascle, ocell de plomatge blavenc, de cant característic.
cura-sana: herba-sana.
daler: deler, passió.
dàtils de gos: dàtil de la margallonera.
degolladissa: acció de tallar molts caps.
delictícia: plaer exquisit, intens.
delitós: desitjós, que provoca un plaer intens.
déntol: peix amb dues dents sortints.
derrenclit: abandonat, deixat anar per inservible.
desaforat: increïble, fora mida.
desbaratat: desordenat.
desbarrada del carro de les llimonades: referència a la realitat: soroll de les botelles damunt el carro repartidor de llimonades.
desbarrat: que ha perdut el control, la contenció.
descantellat: que té algun extrem trencat.
desconhort: desconsol.
desempegolar-se: desfer-se de, lliurar-se de.
desficaci: acció contrària a la raó.
desgarsanat: arrencat.
desguaixar: arrasar.
desllenguit: esllanguit; prim.
deslligos: coses sense sentit, que no tenen lligam.
desmanegar: treure el mànec.
desmedrat: que ha perdut forra, poder.
desmenjament: acció de no tenir gana.
desori: estat de confusió en qué no hi ha manera d'entendre's.
desperdigolat: dispers, descontrolat.
despernegat: causat per algun esforç fet.
destarifat: que fa coses sense sentit.
dogolar: posar un llac escorredor al coll d'una persona per penjar-la.
domenyar: dominar.
drassana: establiment vota la mar on son fabricats i reparats els vaixells.
durelló: porció més dura que la resta d'una matèria.
eixam: gran conjunt d'animals petits.
eixamorar: llevar la humitat.
eixovar: aixovar; conjunt de roba d'ús personal i de casa que s'aporta a la vida en comú.
elm: casc de forma cónica.
embaumador: acció d'embalsamar, omplir de bona olor.
emparrat: cobert fet amb partes.
empeltat: que ha estat unit a una altra espécie.
empenyit: empentat; mogut per una passió.
empoltrorar: fer tornar poltró, que defuig el treball.
encarcarat: que ha perdut la flexibilitat.
encimbellar: posar al cim, a la part superior.
encisador: amb encís, encantador.
endergue: embolic.
enfilatada: fila molt llarga.
enfit: malestar provocat per haver menjat massa quantitat d'algun aliment.
enforfoguit: ple de complements.
engaldida: acció d'engolir el menjar àvidament.
engaldir: menjar àvidament.
engonal: part del cos que uneix cada cuixa amb el ventre, entrecuix.
engronsons: gronxar d'una manera continuada.
enjoiar: adornar, enriquir.
enllomat: esllomar; que té mal als ronyons.
enlluernar: ofuscar la vista amb una llum massa viva.
enrevessat: que presenta complicacions.
ensems (a l'): a la vegada.
ensinistrar: comunicar destresa en algun art.
entabuixat: torbat per alguna cosa.
entramenes: entranyes.
entruperi: embolic, confusió, especialment en el llenguatge.
envelat: cobert amb veles.
esbalait: atònit, meravellat.
esbargit: dissipat.
esborronament: acció d'esgarrifar, espantar.
esbufegar: respirar molt de pressa per fatiga.
escapçat: que li han tallat el cap o la part superior.
escarotar: dispersar la caça, els animals.
escatós: que té escames.
escorcollar: examinar minuciosament alguna cosa.
escorrims: gotes d'un líquid que s'escorre.
escreix: alió que es paga de més d'un deute.
escudella: recipient de terrissa on se serveix la sopa o l'escudella.
esgallar: obrir en dues o més parts per ruptura.
esgarrifador: que emociona, que horripila.
esglaiar: causar por per la imminéncia d'un perill.
esglaiat: que té por per la imminéncia d'un gros perill.
esguitar: esquitxar; llancar gotes a distància. esme (perdre l'): perdre li'orientació.
esmeragdins: maragdí; de color verd brillant com la maragda.
esmortit: poc viu, poc intens.
esmussar: fer menys agut, menys tallant.
espalmador: raspall.
espantívol: que s'espanta ràpid.
espaordit: que ha agafat por.
espardenyes (a fer cent mil parelis d'): enviar lluny.
esparverat: espantat.
espiracle: cadascun deis orificis respiratoris de certs peixos.
esporugit: que ha agafat por.
esquadrinyar: escodrinyar; buscar minuciosament.
esquallar-se: perdre el coratge.
esquallós: que ha perdut l'ànim.
esquerdat: que se li ha produït una obertura.
esquifinyat: que no té la grandor deguda.
estafermo: estaferm; ninot de fusta giratori que el corredor fereix amb una llanca i en girar dóna un cop al corredor inhàbil.
estatger: inquilí.
estol: ornament sagrat qué consisteix en una tira de tela; conjunt de guerrers o naus.
estomogut: estamordit.
estrenu: esgotat.
estrenuitat: qualitat d'intrèpid.
estrényer: abraçar fortament.
esvarar: relliscar; lliscar-li a algú els peus sobre una superficie llisa, mullada.
eximi: que no té obligació.
falaguera: que atrau per les maneres agradoses.
falòria: idea errònia que hom dóna com a cosa segura.
falqueta: objecte emprat per a falcar, assegurar alguna cosa.
fanguitxol: mescla pastosa de terra i aigua.
fenàs: herba conreada com a farratge amb fulles llargues i espiga.
feréstec: dit d'un animal indómit, salvatge.
fermaler: que fa mal.
fiblall: punxó.
fíbula: sivella, peca de metall per a unir els dos extrems d'un cinturó.
fic: alga.
figues (com si plogueren): com si res.
fil (en): despert.
filisteu: individu d'una petita nació, considerada enemiga deis israelites.
filloles i cabota: és allò millor del margalló.
fills de la sogra llomello: encisats.
flendi: joc infantil.
floquejar: adornar amb flocs; petites porcions de llana, seda.
flor de nafa: flor de taronger.
fogatina: foguera.
follia: bogeria, estat del qui ha perdut la raó.
fona: instrument per a tirar pedres.
formosa: preciosa.
forro de: mancat d'alguna cosa, que no té alguna cosa.
fossar: cementiri.
fragorós: que fa soroll.
frec a frec: gairebé tocant.
fretura: escassetat d'alguna cosa necessària.
frito: carn i llonganisses que es conserven en oli.
furga: instrument de ferro per a remenar el foc.
fusades (a bones): amb paciència.
gaia: alegre.
galfi: dofi.
galifant: galifandeu; dit d'un home capas de fer-ne de totes; gegant, corpulent.
galiota: galera petita, vaixell antic.
galligotes (portar a les): portar algú assegut als muscles.
gallina (cantada la): admesa la derrota.
gambals (curt de): curt de comprensió.
gamella: recipient de fusta on posen el menjar per als porcs o les gallines.
garba: feix, munt d'espigues tallades.
garbellar: passar pel garbell, estri amb forats que serveix per separar objectes de grandor desigual.
garberar: fer un feix d'espigues tallades.
gargamella: gola.
gargol: borboll, soroll gutural.
garlador: que es parlador per gust.
garramanxo: taca de tinta o ratlla informe d'escriptura.
garrejades (pegar les darreres): últims moviments bruscs abans de morir.
gavell: un munt petit de blat, ben lligat.
gemecons: sons planyívols inarticulats que ens fa exhalar un dolor.
gipó: pela de vestir.
giragonsos: que fa revolts.
glapir: lladrar el gos amb un crit agut.
gom a gom (de): estar molt ple un lloc.
gonella: pela de vestir.
gonfaroner: qui porta el gonfanó, antic estendard de guerra.
gramalla: túnica llarga.
gratar: fregar amb les ungles.
gruga: eruga.
guaita: qui vigila, el vigilant.
gualdrapa: manta que adorna la gropa d'un cavall.
guarir: curar.
guimbarra: joc de cartes.
guitza (fer la): molestar.
hèlix: aparell mecànic que gira.
homeier: homicida.
homenia: qualitat d'home, virilitat.
inefable: que no es pot expressar amb paraules.
jaca: pela de vestir'
jogasser: que li agrada jugar.
joia: correguda, joc popular.
joliu: grat de veure per la seua bellesa.
joquer: jóc, jaç, lloc per a dormir.
jorn: dia.
jou: peça de fusta amb la qual son units dos animals pels caps a l'arada, al carro.
jovaloi: bondadós. juaoret: jugadoret.
llampiada: taca.
llaors: expressions de lloanla.
llescó: llesca, porció que es treu d'un pa tallant de banda a banda.
llesquetes en ou: menjar tradicional.
llibrell: gibrell; recipient rodó de terrissa de poca allària, mes ample de la boca que de la base.
llocadeta: dit del conjunt de polls nascuts d'un mateix covament.
llosmo: pedra grossa, rodona i llisa.
llussiar: fer punta.
malastruc: que té desgràcia.
malea: malesa; arbusts i brosses que creixen en un terreny sense cultivar.
malvasia: mena de cep importat d'Orient que fa un raim blanc i dolí.
mancar: faltar alguna cosa necessària.
manoll: feix, conjunt d'herbes que es pot agafar amb la mà.
manta (a): en gran quantitat.
manxa (a tota): amb energia.
margalló: palmera autóctona litoral, les seues falles s'empren per a fer graneres.
marjaleria: conjunt de terrenys d'aiguamolls vora la mar
maror: estat agitat de la mar.
màrrega: joc.
massa me'n dones: ja en tinc prou.
meler: qui ven o tracta mel.
menar: conduir.
mentrimentes: mentrestant.
mirallíssim: com un mirall, que brilla.
molla: peca elàstica de metall que recobra la seua forma primera quan cessa la forra que la deforma.
mollicó: moll petit; peix de grapat.
moltó: mascle de l'ovella castrat.
mompost: obra de construcció feta de pedra i calç col.locant amb la mà les pedres sense ordre de grossària.
mónica (cara de): cara de monja, pàl.lida.
monterons: munts de terra.
monyicot: ninot, figura d'home feta de draps.
moraleta-moraleta: suau, sense violéncia.
morfissot: malfarjat, amb mal aspecte.
moteró: munt, aplec de brins d'una planta.
munificència: acció de donar molt lliurement.
murta: arbust de flors blanques.
nacra: caragol marí que servia de corn.
nafrat: que té ferides pel cos.
nauxer: oficial d'una nau.
navili: nau gran de guerra.
nissaga: casta, estirp.
nyeula: pit.
oli de secalló: oli tret de les primeres olives que cauen a terra.
ombrívol: lloc on hi ha poca llum.
oneatge: onatge; moviment conjunt de les ones del mar.
orelleta (banyar-se 1'): lluitar.
oremus (perdre 1'): perdre el control de si mateix.
ormeig: eines necessàries per a fer alguna cosa.
ormejar: arrear; posar els accessoris necessaris.
ous nevats: dolo casolà.
pa i mel: fàcil, bo.
pailebot: nau de dos o mes país de dos peces.
palesament: de manera clara.
palleta (tirar-se la): lluitar.
palletes (tirar): fòrmula per a sortejar alguna cosa.
palletes (trencar): barallar-se, renyir.
pallús: rebuig de la palla.
palmitos: les fulles de la margallonera.
palomera: corda que es passa pel rumb de la barca per a facilitar la maniobra de treure.
parelloneta (portar de): portar com a parella, al costat.
parió: que fa parell amb un altre. paró: parada violenta.
pasterada: pasta que es fa d'una vegada a la pastera.
pedruscall: conjunt de pedretes que es desprenen de les roques.
peixet (fer): caure a 1'aigua sense voler.
pellissa: peça de vestir feta de pells.
penca: tira ampla que s'extreu d'alguna cosa.
penó: bandera usada com a insignia d'un cavaller.
péntol: tros d'una cosa esqueixada que es té enlaire.
perinfollats: vestits amb les millors robes i joies.
picar salses (enviar a): enviar a fer coses de poca importància a algú que no serveix per a resa picola: escoda petita; martell de doble tall.
pigotada: picada.
pitral: pit.
pleitesia: vassallatge.
pobill: fill únic d'una casa
pollastret tomater: amb aparent ingenuitat.
pollut: poc net.
pomell: pom de flors.
poregós: que agafa por facilinent.
potrejar: maltractar.
preà: preada; valuosa.
pregunta (suant): patint.
preuat: estimat, valorat.
primet: dolç casolà típic de Nadal.
proea: proesa.
proejar: usar la proa.
prohom: persona d'especial consideració.
quarter: cadascun dels diferents indrets en qué es distribueix un exèrcit.
quatre soles (a): molt de pressa.
quefer: ocupació, treball.
queradilles: creilles, patates.
rabassut: de molt volum amb relació a la seua alcada.
racar: xerrar, queixar-se.
rander: ras a terra, quasi tocant.
ransal: quan es va a róssec d'algú.
raons: paraules, conversa.
ratar: rosegar.
rebombori: soroll que mou una colla cridant.
regalimar: caure per la superficie d'un cos gotes d'un líquid que el mulla.
regentat: governat.
regló: solc, regata, ratlla feta per l'arada.
remoreig: acció de remorejar, soroll confús d'una tempesta, del mar.
remugar: parlar entre dents.
renoc (roncar com un): roncar a gust.
ressagat: endarrerit; que es queda arrere en una marxa.
ressollar: ressonar.
revacular: recular.
revallar: davallar, avancar.
ringlerar: posar en fila.
rocam: lloc de moltes roques.
romanços: històries sense importància.
rufada: arrugada, que es contrau.
rusc: caixa que serveix d'habitacle a les abelles.
rústec: aspre al tacte; dit també de les persones.
saboc: ocell semblant als enganyapastors, amb una taca blanca a la gorja.
salabre: instrument de pescar.
salmorra: aigua saturada de sal.
saltironejar: fer saltirons, botar.
samarra: jaqueta de pell que usen els pastors.
sambombada: acció de pegar cops.
sambori: joc.
samugades: acció de colpejar amb una corda llarga i resistent.
sangonós: que sagna, brut de sang.
sanguinyol: arbust.
sansonesc: de Samsó, personatge bíblic que tenia molta forra.
sarrabastall: terrabastall; soroll fort de cosa que cau, de cops forts entre persones o coses.
sarpa: la part de les extremitats d'un quadrúpede, recolzada a terra quan camina.
sarpalló: grapat gran.
sarpejar: fregar amb les ungles, pegar manotades.
sedàs: teixit muntat en un cèrcol de fusta que serveix per a passar farina o altres coses.
seguici: conjunt de persones que acompanya algú.
setí: teixit.
sigolletes: pessigolles; sensació sobre certes parts del cos que produeix una successió ràpida de tocaments lleugers i que provoca la rialla.
socarrim: cremat d'una cosa socarrimada, cremada exteriorment.
socó: soca.
soguejar: mesurar amb una soga.
solacívol: que dóna esbargiment.
soliferrum: materials trobats en excavacions.
somordet: somortet; d'una manera fluixa.
sopanda: sopar molt abundós.
sotanell: finca de terra en la part baixa del terme.
tacsadí: habitant de Tacsida, partida del terme de Castelló.
tarquimosos: bruts.
tella: mol.lusc marí.
tenella: el que té o manté sempre la paraula. terrós: tros petit i solt de terra compacta.
testets: mena de castanyetes menudes.
tipitia: antipatia.
titot: ocell.
toflar-se: enfadar-se.
topadeta: menjar compartit.
topetar: topar, trobar o tocar alguna cosa mes o menys violentament a una altra.
traca: camí a seguir, mitjà assenyalat a algú per a fer alguna cosa; aspecte.
tranc (en un): en un moment.
trenc: ferida al cap.
tressera: corda de tres fils de grossària que s' usa per subjectar la vela del carro.
trifulga: situació anguniosa de la qual se surt treballosament.
trontoll: moviment de vaivé d'una cosa.
truc: joc de cartes.
truja: cap de la campana.
ubriagar: embriagar: pertorbar per l'excés d'alcohol.
ufa: presumit, presumptuós.
ufania: pompa, ostentació.
vaser: enterramorts.
vega: especie d'herba cultivada com a farratge.
vellúria: temps antic.
ventijol: vent suau.
ventrell: estómac.
vero (arribar al): possibilitat de produir-se un fet.
vianda: menjar, queviures.
vítol (al): a l'aire.
vogar: rema r.
voladoret: joguina de paper i canyes que gira al vent.
vorans: que estan a la vora, molt a prop.
xafarot: xafarder.
xafó: acció de xafar amb forra.
xaquiós: xacrós, que pateix d'algun mal físic com a deixalla d'una malaltia.
xàvega: xarxa de corda de malles grosses.
xaveta (perdre la): perdre el seny.
GLOSSARI II (llibre: De la meua garbera)
abagotar: v. Disposar en forma de bagot o gotim de raïm. Apilotar, atapeir.
ablaürar: v. Fer blaures. Fer cops blaus en el cos.
abobar: v. Fer tornar bobo, embeneitir.
afaram: m. Bèstia fantàstica, monstre, feram.
afissat, -ada: adj. Afanyós, adelerat.
agoniós, -osa: adj. Angoixós.
agrama: f. Bregadora de cànem.
alende: loc. adv. No saber alende duna cosa, o de res: no saber-ne res ni gens.
alevar: v. Extasiar, embadalir.
alfarda: f Dret que té l'arrendador de l'aigua de les séquies de cobrar un tant per fanecada de regadiu.
alifac: m. Xacra, defecte habitual.
alifara: m. Convit per a celebrar les acaballes duna feina col.lectiva, una compra-venda, etc.
almànguina: f Mangra, mini.
anda: f Post amb dues bar-res o agafalls per transpor-tar persones o coses.
apencar: v. Envestir de pit.
arrublir: v. Rublir, reblir, omplir correctament.
ataquinar: v. Omplir de menjar excessivament.
ataüllar: v. Midar a ull l'extensió d'un camp.
atifell: m. Atuell, estri.
atipar v. refl. Alimentar-se amb completa suficiéncia.
aürtar: v. Acometre, envestir impetuosament.
aveall: m. Recipient amb a^-gua per atraure els ocells i catar-los.
bagot: m. Gotim de raim.
ballotejar: v. Moure a la manera d'un ball.
baralluga: f Baldufa, trampa.
bardoll: m. Desordre de co-ses o persones.
barrusca: f Tranxo de la pa-nolla de moresc, després de llevar-li els grans.
barruscada: f Gran quanti-tat de barrusca.
basquinya: f Falda de meri-no negre del vestit femení de cerimónia.
benagai, -aia: adj. Benévol, beneit.
bolxaca, borxaca: f Butxa-ca.
hondo (a): adv. En abundan-cia.
borrelló: m. Porció de fibres de canem que el filador agafa en la ma.
bossar: v. Vomitar.
botillejar: v. intr. Parlar balbuç, balbotejar.
brafada: f Exhalació de braf
o baf, bafarada.
bragada: f de taronges: Pom gros de taronges que quasibé toca en terca i necessita ser falcat.
brasilada: f Conjunt de brases.
brusent, -enta: adj. Que abrusa o crema, ardent,
caç: m. Esquena de ganivet o una altra eina, o sia, la part oposada al tall.
cadars: m. Seda borda a la part de fora del capell.
cafis: m. Mesura de cereals equivalent a dotze barcelles.
camó: m. Cadascuna de les peces corbades que formen la roda del carro.
canguela: f Càguila, paper retallat que pengen a Yes-quena d'algú per fer-ne befa.
cantelló: m. Cornaló.
Canturel.la: f Cantúria, sé-rie de cants.
caperutxo: m. Caparrutxo, caporrutx, caperutxa (val.).
carrerassa: f Camísecunda-ri derivat d'un camí prin-cipal.
catxerular. m. Catxeruler, qui fa o ven catxerulos.
catxo, -a: adj. Ajupit, incli-nat cap a terca.
celístia:f Claror deis estels.
cinxa: f Trinxa dels pantalons.
columbrar. v. Colombrar, veu-re confusament per la dis-tancia o per 1'escassesa de claror.
comboiant, -anta: adj. Afec-cionat al combo^, folgós, xaler.
conlloga: f Consorci per a un fi comú; companyia amis-tosa, colla.
conxava: f Acció de conxa-var-se, confabular-se.
copar: v. Cloure una cosa acostant entre si les seues parts exteriors.
coradella: f Vísceres d'un animal.
cormull: m. Caramull, por-ció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté.
cornaló: m. Bossa al cap de la manta de llaurador.
cuixamander, -era: m. i f.: cutxamander, -era. Entremetedor, manifesser.
danda: prep. Fins i tot, àd-huc, inclús.
deslligo: m. Disbarat, despropòsit.
despentolar: v. refl. Desfer-se a pèntols o bocins, destrossar-se.
duler: m. Pastor que vigila la dula.
eixelleró: m. Aixelleró.
emburrussar: v. refl. Burlar-se, riure's.
encartar: v. Privar de flexibilitat, posar rígid.
endergue: m. Enderga, embolic.
enrónia: f Idea falsa i pertinac.
enserrallar: v. Guarnir de serrell.
entruperi: m. Andrómina, trasto.
envoldre: v. Embolicar.
enze: f Indicació, senyal. Ocell que s'empra com a reclam en la caca amb teles.
esguitós, -osa: adj. Bròfec, aspre.
esmussat, -ada: adj. Mus, impressionat fortament.
esplaet: adv. Diminutiu d’esplai
esplatjat, -ada: adj. Aplanat, allissat.
estopenc, -enca: adj. Fet d'estopa.
estrenyinadora: f. Esteranyinadora.
estussolar. v. Estossolar, trencar el tos o la tela.
facina: f. Fessina, fàbrica antiga o alambí on es destil.la esperit i es fan begudes alcohòliques.
faenolejar: v. intr. Fer feines lleugeres.
faetó: m. Cotxe de caixa rec-tangular prolongada i amb seients al llarg de cada costat, que s'usava en el segle passat i principis del present.
farfalà: m. Farbala, randa sobrecosida.
faró, -ona: f., adj. Esquerp, poc sociable.
fenàs: m. Fenc, planta gra-mínia.
fisgueta: f. Burleta.
flendi: m. Joc de xiquets en qué se senya un quadre en terca, dins el qual es posen algunes peces, les quals s'han de fer sortir del quadre tirant-les des de certa distància; i les que es fan sortir, passen a possessió del jugador que les ha ferides.
floronco: m. Tumor inflamatori que es forma en l'espessor de la pell i termina en supuració.
formigador. m. El qui fa formigades o boïgues, artigaire.
fósil: m. Fusell.
galifant: m. adj. Gegant.
galligotes (a les): loc. adv. Assegut damunt els mus-cles d'un altre, cama ací, cama allà, a coll-i-bé.
gamber: m. Bossa de xàrcia per a agafar gambes.
garza, -o: adj. Guerxo, que mira a la torta.
gatir: v. Devorar, engolir.
gerigonsa: f Giragonsa, si-nuositat.
gorromineria: f Qualitat de gorromino, avarícia.
grianca: f Griansa, tros d'es-piga mal batuda.
guaix: m. Conjunt de brins que naixen d'una mateixa tija en els cereals i llegums.
llanceta: f Instrument de cirurgia, a manera de coltell amb la punta en forma de llanca, prima i molt ta-llant, que serveix per a sagnar, obrir abscesos, etc.
llater, -era: m. i f Qui fa llata.
llisera: f Llicera, petita pa-ret de palla lligada.
llissa: f Peix acantopterigi de diferents espécies del génere Mugil.
llúdia: f Es diu duna cosa molt negra: negre com una llúdia.
mampara: f Porta llevadis-sa.
mandil: m. Manta brodada que posen al llom de les cavalleries en enflocar-les.
manxa: f Instrument per a fer vent o donar aire.
matadura: f Nafra causada a una cavalleria pel frec dels guariments.
matapoll: m. Planta dafnàcia.
melgo: m. Melga, planta lleguminosa.
menjussa: f Alló que serveix per a ser menjat.
merita: f Ocell camallarg.
mongiu: m. Conjunt de Mon-ges. Condició de monjo o monja.
morralla: f Multitud de pei-xets pescats. Conjunt de gent menuda.
mostiuori m. Mostrari, col.lecció de mostres.
moteró: m. Mota, conjunt de brins d'una planta.
nugós: adj. (dial.) Nuós, que té nusos.
opilar: v. Obstruir conductes de les humors.
opodeldoc: m. Cert medicament balsàmic específic.
orceta: f Orseta (ant. i dial.). Alfabieta; gerra petita per a tenir-hi olives o altres coses en conserva.
pallús: m. Rebuig de la palla llarga fragmentada en la batuda.
parionar. v. Fer parió, igualar.
pastim: m. Lloc del forn on es pastava el pa.
peltret: m. Pertret, ramutxa i palla que es crema per a formigar la terra.
pelucona: f (cast.) Unca d'or.
pica-talons: m. Ocell imagi-nan del qual es parla a xiquets ingenus per animar-los a anar a treure’n el niu, i pujant un dels burladors damunt un altre mentre l'ingenu li fa l'esqueneta, es posa a picar-li fortament amb els peus damunt l'esquena.
pidoló, -ona: adj. Que pidola sovint i importunament:
pítima: f Regat confortatiu.
pito, -a: adj. Que té i mani-festa molta vivacitat.
plepa: m. i f. Persona o cosa dolenta, indesitjable, que molesta. Mentida grossa. Trola.
porrat: m. Mercadet de cigrons torrats i altres llepolies a la vota d'un santuari el dia de la festa patronal.
quedir. m. Cosa a dir, queixa.
querar: v. refl. Omplir-se de quera, amar-se.
rabera: f. Ramat, conjunt d'animals de pastura.
racar: v. intr. Raucar, cridar les granotes. Parlar fort i seguit.
rafe: (dial.) m. Ràfec. Porció extrema de la teulada, que surt més enllà de la línia vertical de la facana.
ratat, -ada: adj. Marcat amb molts clotets com a senyal de verola.
regall: m. Regalim, porció prima de líquid que cau per la superfície.
remostró: m. Residu, cosa sobrera i poc aprofitable; especialment, residus de pas-ta agafats a les parets de la pastera.
repatxo!: interj. Intensiu de patxo.
ronsa (anar en): loc. adv. Amb excuses i males raons.
rutxe: loc. adv. anar a rutxe: anar-se'n en orris, a la ruina.
saió: m. (cast.) Saigs que in-tervingueren en la Passió de Crist; home cruel, que dóna turment.
sandunguer, -era: adj. (cast.) Que té sandunga, gracia.
sarambo: adj. Camatort, sancallós.
sarieta: f. Sarria, recipient d'espart o de palma.
sarrabastall: m. Terrabas-tall, soroll fort de cosa que cau.
senill: m. Planta gramínia que creix vera els llocs humits.
sisó: m. Moneda antiga de sis diners.
sisquera (ni): adv. = cast. Ni siquiera.
soguejar. v. Amidar la terra valent-se d'una soga.
sostovar: v. Estovar, fer tornar tou.
sunyeclero, -era: adj. Eufemisme per punyetero, qualificatiu despectiu.
surra: m. (cast.) Topada.
surró: m. (cast.) Sarró.
ta-i-vola, taivola, taibola: f.i m. Eixelebrat.
tagarnina: f Cigar de baixa qualitat.
talpó: m. Mamífer rosegador semblant a la rata.
tàrbena: f Sobrasada de ti-pus mallorquí que es fa a Tàrbena (La Marina), i que té molta fama arreu del País Valencià.
tarranc, terranc: m. Tranc dels cereals segats que forma el rostoll.
tirapeu: m. Corretja amb qué el sabater subjecta el calcat al seu genoll quan el cus.
tombolló: m. Tomballó.
torbadina: f Confusió.
trascolar: v. Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients.
trisparís: m. Libèl.lula.
trit, trita: adj. Triturat.
vedigal: m. Vectigal, obligació onerosa.
ventrell: m. Estómac.
vero: adj. Vertader. Aplegar al vero: arribar a execució.
viat, -ada: adj. Ratllat, que fa vies.
xafarot: m. i f. Xafarder.
xafó: m. Esclafada.
xamberg. m. Capell rodó d'ala ampla i alcada d'un costat, que s'usava principalment en el segle XVII.
xangleta: f. Xancleta.
xarcullera: f Aixada amb les vores altes i mànec molt llarg que s’empra per a xarcullar.
xarradina: f. Xarradissa.
xavet: m. Moneda antita de 5 cèntims.
xicotingo: m. Molt petit (vsl.).
xoto: m. Mascle de cabrum de pocs mesos d’edat, fins que té un any.
5 comentaris:
Vaja, mira quin glossari més útil, gràcies per prendre el temps d'aclarir aquests conceptes que en algun cas són difícils de transcriure i comprendre avui en dia....
M'alegre que t'haja pogut servir
Corregiu: "no tenen PÈRDUA" i no pas "desperdici"
És Aüixat i no "ahuixat" i "dormir com l'algep" i no 'dormirse...' asseciat: variant d'associar, arruixó: acció de LLancar líquid o gra en gotes, aveat: avesat, acostumat, balumba: baluerna, bascoll: bescoll, Carracuca (mÉs cremat que), Cormo: extrem mÉs alt (castellanisme), danda: prep. Fins i tot, àdHuc, inclús
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada