dimarts, 17 de març del 2009

kroke - time

Més kroke

KROKE Ajdejano

Bona música tradicional polonesa

diumenge, 4 de gener del 2009

The good german

Based on the novel by Joseph Kanon

Directed by Steven Soderberch amn protagonized by George Clooney (as Jake) and Cate Blanchett (as Lena)


HISTORY

Berlin. July, 1945. Harry Truman, Winston Churchil and Joseph Stalin are scheduled to meet outside the city, in Potsdam, to draw the post-war map. Only Japan continues to fight.

Jacob "Jake" Geismar (George Clooney), an American war correspondent, returns to Berlin during the Potsdam negotiations between the Allied powers after World War II was over in Europe. In really, he also wants to find Lena, an old flame who's now a prostitute desperate to get out of Berlin.

But Jacob’s driver, Tully (Tobey Maguire), is murdered. . The corpse is discovered to be in possession of 100,000 German reichsmarks which are later revealed to have been printed by the U.S occupying forces.


PHRASES AND SET PHRASES

I wist I could write. Ojalá supiera escribir.

I have some great stories I could tell. La de historias que podria contra.

I bet you can’t wait to go home, huh, soldier? Se muere de ganas por volver a su casa, eh, soldado?

Nothing wrong with the Germans. No hay nada de malo en los alemanes.

Plenty of good German fulk back in _______ Hay un montón de alemanes Buenos en ______

Let me help you with thet, sir. Permítame ayudarle, señor

Being helpful is all. Pretendía ser útil

See you in the morning. Nos vemos por la mañana

I got you a little housewarming present. Le he traido un regalo de bienvenida

So you like you job? Te gusta tu trabajo?

Wast not, want not. Quien no malgasta encuentra

That doesn’t even follow. No viene a cuento

I was making conversation. Estaba hablando por hablar.

I forget sometimes what a boy you are. Such a boy. A sweet little boy. A veces se me olvida que no eres más que un niño. Solo un niño. Un niño adorable.

No, cut it out. Estate quieto.

Does that bother you? Eso te molesta

I’ll get you out of here. Te sacaré de aquí.

You watch. Ya lo verás.

Somebody got up on the wrong side of the bed. Alguien se ha levantado con el pie izquierdo.

No kidding. No fastidie.

Somebody you know? Estás pensando en alguien?

Do you think they shouldn’t? Te parece injusto?

I’m just saying. Es un decir.

That’s pretty raw. Eso es muy crudo.

Did she lift a finger? A caso movió un dedo?

I can tell you that right now. De eso estoy seguro

I wish I could help you out, kid! Ojalá pudiera ayudarte, chico!

It was an honest dissagreement. Fue una discussion sin mala fe.

I’ll see what I can do. Veré qué puedo hacer.

I’m gone find out souner or later! Tarde o temprano lo descubriré!

Whats does it matter who? Qué importa quien?

Who would know! Qué más da!

Can’t afford it. No puedo permitirlo

I got something else for you. Le he traído otra cosa

The trouble is… El problema es…

Now, let me do you a favor. Permítame que le haga un favor.

Get out. Déjalo.

Suit yourself. Usted sabrá lo que hace.

I’ll take you offer. Acepto tu oferta.

We know each other. Nos conocemos

They gave me a choise. For me there was no choise. Me habían dado a elegir. Para mi no había elección.

That’s the worst thing I’ve ever heard. Eso es lo peor que he oído en mi vida.

Sitch around. Quédese por aquí.

There’s always something worse! Siempre hay algo peor!

I told my ballet was stolen. Ya se lo he dicho, me han robado la cartera.

I have as line of people behind you. Hay una larga cola de gente delante de usted.

It’s pretty damn. Es muy embarazoso.

We want it to go awar too. Nosotros también queremos que se olvide.

Who did you insult this time? A quien has insultado esta vez?

Yeah, why don’t we match up? Claro, por qué no nos ponemos al día

Nobody’s hands are clean. Nadie tiene las manos limpias.

What’s your angle? Qué buscas?

It just doesn’t sound like you. Esto no es propio de ti.

Can tou get me a copy? Consígueme una copia.

I owe you one. Te debo una

I have nothing to be as hamed of. No tengo nada de que avergonzarme.

I didn’t say you did. N o he dicho lo contrario.

Make up your mind. Tu verás.

Where he thought the’d be safe. Donde él se creía a salvo.

He never showed up. Nunca o se presentó.

That made me curious. Me picó la curiosidad

There’d be no reason. No hay razón alguna.

That doesn’t make any sense. Eso no tiene ningún sentido.

One of our rules. Una de nuestras reglas.

You did nothing wrong! No has hecho nada malo!

You’re up early. Eres muy madrugador.

I can keep a secret. Se guardar un secreto.

I’m starting to think he’s right. Empiezo a pensar que es cierto.

I know it was a mistake to try to help you. Intentar ayudarte ha sido un error.

Thank you. You’re welcome. Gracias. No hay de que.

Care for some. Sírvase.

Somethig on your mind? Estás preocupado por algo?

Be honest with yourself for a change. Se honesto contigo mismo por una vez.

Has anything good happened since you came back? Ha sucedido algo bueno desde que has vuelto?

I wanna know. Quiero saberlo.


VOCABULARY

afford (to). permitir

curfew. toque de queda

frankly. sinceramente

mankind. humanidad

revenge. venganza

saddle. silla de montar

welfare. bienestar

whole. todo, entero

windfull. premio gordo

diumenge, 27 d’abril del 2008

Raons per a l'ús de programari lliure a l'escola

A l'assignatura de Noves Tecnologies hem creat una presentació (amb audio inclós) sobre les raons per les quals cal usar programari lliure a les escoles.

Si vols fer-li una ullada...

http://www.slideshare.net/sfabregat/plliure-visu-sfn

Amb aquesta tasca he aprés a:

  • Sincronitzar arxius de veu amb presentacions de diapositivas
  • Desconeixia els llocs web: SlideShare, Flickr, ClicCaster, Jamendo, mediamax i el seu funcionament.
  • Conèixer millor les diferències entre programari lliure i de codi obert, les distintes llicències…
  • Provar Linux en el meu propi ordinador.
Autoavaluació:

Sempre que finalitzem una activitat i ens parem a revisar-la ens adonem que, malgrat l'esforç, la realitat no es correspon amb el desig i que hi ha un conjunt de coses (més o menys gran) que no ens fan el pes. No obstant, esta és precisament la base de la millora contínua.

Si ara haguera de tornar a fer la presentació intentaria millorar el text ampliant el contingut i estructurant-lo millor. D'altra banda intentaria millorar l'expressió oral (entonació, pronúncia...), per a re
sultar més convincent. Malauradament, la veu és l'única que tinc i no puc canviar-la.

Pel que fa a les imatges en general n'estic bastant content.

dissabte, 12 d’abril del 2008

Competència digital i tractament de la informació de l'àrea d'educació física

Què és una competència i quines són les competències bàsique de primària?

Les competències fan referència a les capacitats terminals o al “saber fer”. En particular, les competències bàsiques serien aquelles capacitats que, al finalitzar l’etapa educativa per a la qual han estat pensades, cal que l’alumne haja adquirit. Les competències no són solament coneixements adquirits, sinó capacitat d’aplicació, habilitats…

Es tracta d’aprenentatges bàsics per a assolir un grau de maduresa suficient que permeta a l’alumne: la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se satisfactòriament a la vida adulta i ser capaç de continuar amb el seu aprenentatge durant la resta de la vida.

En què consisteix la competència “tractament de la informació i competència digital”?

Esta competència consisteix bàsicament en adquirir habilitats per a la recerca, obtenció, processat i comunicació d’informació; així com per a transformar-la en coneixement. Les habilitats que hi incorpora són d’accés a la informació fins a la transmissió en distints suports un cop tractada.

D’altra banda, inclou la competència digital, la qual implica la comprensió de la naturalesa de les pròpies TIC, del mode d’operar dels sistemes tecnològics i de l’efecte dels canvis sobre el món personal i sociolaboral.

Com contribueix l’àrea d’Educació física a la consecució de la competència bàsica “tractament de la informació i competència digital?

L’àrea d’Educació física contribueix a la consecució d’esta competència bàsica perquè permet, en certa mesura, fer una valoració crítica dels missatges referits al cos, procedents els mitjans de comunicació, que poden danyar la pròpia imatge corporal.

Quins continguts i criteris d’avaluació relacionats amb la competència digital apareixen en l’àrea d’educació física de primària?

Els continguts de competència digital relacionats amb l’àrea d’Educació física apareixen en el currículum per al tercer cicle i per a tots els blocs de continguts (el cos: imatge i percepció; Habilitats motrius, Activitats físiques artisticoexpressives; Activitat física i Salut; Jocs i esport).

Estos continguts fan referència a l’ús de les TIC com a mitjà per a per a demanar informació, elaborar documents i fomentar un esperit crític amb relació amb l’àrea.

Pel que fa als criteris d’avaluació de la competència digital (tercer cicle de primària) fan referència a saber-les utilitzar, tal com diu la legislació “de forma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l’educació física, i per a establir l’intercanvi d’opinions amb l’alumnat amb altres centres docents.”

Resumeix i valora breument el paper del àrea d’educació física en el desenvolupament de la competencia digital.

Iniciar-se en les TIC i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren és un objectiu general de l’etapa de primària. L’àrea d’Educació física, com la resta d’arees de coneixement, ha de col.laborar en la consecució de les competències bàsiques, les quals van més enllà de les pròpies arees. Per tant, estes competències bàsiques han d’estar integrades en totes les arees del currículum.

L’adquisició d’habilitats per a la recerca, obtenció, processat i comunicació d’informació, així com per a transformar-la en coneixement és una necessitat en totes les arees de coneixement, inclosa l’Educació fisica. Igualment ho és la necessitat d’accés a la informació fins a la transmissió en distints suports un cop tractada. La gran quantitat d’informació i de missatges als quals ens troben exposats, relacionats també amb els aspectes curriculars de l’Educació física (esport, salut…), fan també necessari en esta àrea el coneixement i l’ús adequat de les TIC per tal de contrastar-la.

dimecres, 19 de març del 2008

GLOSSARIS DE JOSEP PASQUAL I TIRADO

Ací us deixe dos glossaris de l'escriptor castellonenc Josep pasqual i Tirado, corresponents als seu dos llibres: "De la meua garbera" i "Tombatossals".

No tenen desperdici


GLOSSARI I (Llibre: Tombatossals)

abatollar: tombar, arrasar-ho tot.

abatollat: abatut.

abegot: bellot.

abillat: vestit, preparat.

ablaürat: que té cops blaus en el cos.

ahondo: en gran quantitat.

abrandar: inflamar, animar una passió.

abraonar: abrasar amb forra algú.

abrivat: impetuós, intrèpid.

acatar: catar, atrapar, perseguir.

acaronador: que acosta la cara al pit.

acatament: acció de manifestar respecte.

acciamo (fet un): amb molt mal aspecte.

acoblar: reunir formant parella.

acometuda: atac.

adelerar: apressar-se molt, amb desig.

adolit: que té dolor, afligit.

afanós: que costa molt de treball.

afissament: amb deler, amb afany.

afonar: enfonsar davall l'aigua.

Agnus (ésser de la pasta d'): es diu de qui es bondadós.

agosarat: atrevit, audaç.

aguaitar: observar.

ahuixat: que fuig perquè l'amenacen.

airegós: que produeix molt d'aire.

ajoc: indret on van a dormir els ocells.

albardó: guarniment de les bèsties de càrrega.

albarsana: variant d'herba-sana.

albirar: formar judici, imaginar com es una cosa.

aldarull: confusió.

alenada: aire que escapa dels pulmons en una expiració.

alfanic (pa d'): ser poca cosa.

algep (dormir-se com): que s'entreté en fer les coses.

aliacrans: alacrà, escorpí.

aliàs: erm.

alifer: que té ales.

aliferes: festa consistent en berenar a l'era.

allende (dir): sense poder dir res més.

allesiat: que té ferides, adolorit.

alteró: alturó; turó, altura menuda.

amanit: preparat.

amarinat: instruït.

apellar: anomenar.

apuntalat: esvelt.

arcat: en forma d'arc.

ardiment: amb valor, coratge.

arguellat: que està prim, malaltís.

arrabassador: que pren violentament una cosa.

arrabassar: arrencar les mates.

arrematar: rematar; acabar de matar.

arremetuda: acció d'atacar.

arremulló: acció de posar en contacte amb l’aigua.

arrublir: rublir, omplir plenament.

arruixó: acció de liancar líquid o gra en gotes.

asseciat: que té la gana satisfeta plenament.

astorat: espantat.

atalaiar: mirar, tractar de descobrir.

atansar-se: aproximar-se fins a establir contacte.

ataquinar-se: menjar molt d'una cosa.

ataüllar: veure de lluny alguna cosa sense distingir-la.

atifells: ferramentes, utensilis.

atzembla: bèstia de càrrega.

àulic: que pertany a la cort o al palau.

aürtar: anar a topar bruscament.

ausades: certament.

avalot: alcament popular, tumult.

aveat: acostumat.

bac: joc de cartes.

bací: plat de metall.

badar: estar més o menys oberta una cosa.

balit: so envés per les ovelles.

balumba: massa voluminosa i de poc profit.

bardit: allisat.

barifundo: enfurit.

basca: angúnia, inquietud.

bascoll: bescoli; part posterior del coll.

basquinya: falda de merino negre que les dones portaven els dies de festa.

bassal: extensió d'aigua embassada.

basto (embrutar lo): embolicar.

batussó: pallissa.

batzola: matraca, instrument.

beco: curt d'enteniment.

bellugar: fer moure.

benadressins: habitants de Benadressa.

Benagai (viure a): viure amb tranquil.litat, sense adonar-se de res.

benaurat: que porta amb si la felicitat.

benvolenca: bona estima.

bequelló: bec, parí de les mandíbules dels ocells.

bergantí: nau de dos pals de tres peces.

bestreta: acció d'avancar diners a algú.

bigot d'arquillo: bigot en forma tal que recorda els arcs de fusta que sostenen la vela del carro.

blat (de poc): qui es poc de fiar.

blet: espècie herbàcia.

bocí: tros petit.

bolangera: dansa popular.

boletxa: cordellina de cànem de dos o tres cordells.

bolig: bola petita usada en el joc de botxes.

borinot: gènere d'himenòpter, molt pelut.

borrega (cantar): admetre la derrota.

botern: forat gran.

botxa: bola de fusta o ferro en el joc de les botxes.

bramular: fer bràmuls, crits de bou.

brasilada: conjunt de brases.

bres: cistell gran en forma de bressol, llit gran d'infant que es pot balancejar.

bresca: pa de cera que fabriquen -les abelles per a dipositar-hi la mel.

brocat: amb brodats d'or.

bròfec: aspre, grosser.

brogit: successió confusa de sorolls.

brollar: sortir de terra 1'aigua amb forra.

brumidor: quan el vent fa una remor sorda.

brusent: que està excessivament calent pel sol, pel foc.

buc: rusc, caixa on les abelles preparen la mel.

bufos: jocs; coses facils.

buirac: caixa per a portar-hi les fletxes.

bullanguera: tumult, avalot, diversió amb bullícia.

cabdell: bolic de fil debanat.

cabdill: cap d'un grup.

cabejó: brida que permet exercir una pressió violenta sobre el cavall.

cabitombar-se: trastornar-se, embogir.

cabriolar: fer cabrioles, salts. cadufada: en sentit figurat, budells.

cafís: mesura de capacitat d'àrids.

calafat: qui construeix embarcacions de fusta.

calcigar: trepitjar, xafar.

Caliu (els de): els habituals.

camatges: conjunt de carnes d'un cavall, d'una cadira.

carnes (a quatre): ràpidament.

cametes me valguen: precipitadament.

Camot (acabar com): acabar malament.

cananeu: individu de Canaan.

canonge (dormir com): dormir cómodament.

cantalada: cop de pedra.

cànters (a): ploure abundosament.

canut de colar: tros de canya perforada per on s'escolava el lleixiu en les antigues bugades.

capades: capes.

capficat: pensatiu, preocupat per alguna cosa.

carallot: membre viril, expressió de menyspreu.

Carracuca (mes cremat que): es diu de qui està enfurit.

catxerulo: estel, milotxa.

cavalló: llom de terra entre dos solcs.

celístia: claror dels estels.

cingle: espadat de roca al cim duna muntanya.

cinxes (apretar): fugir ràpid davant un perill imminent.

cirialot (plantat com un): dret com un ciri

clafit: soroll fort i sec.

clàudies: dit d'una varietat de prunes.

clava: bastó gros.

clavill: obertura llarguera que es produeix en un mur, fusta, etc., per l'acció del temps.

cruixir: cluixir; fer soroll.

codonyeta (de): com a cosa rara.

comboiant: actiu, despert.

conlloga: colla.

contalla: conté, història.

copró: os que forma l'extremitat inferior de l'espinada.

coradella: entranyes, especialment els pulmons.

corbellot: falç grossa.

cordam: conjunt de cordes.

cormo: l'extrem mes alt d'una muntanya.

cormull: part superior.

cornaló: punta d'una manta, d'un mocador.

coroneta (servir de): obeir a cegues, fidelment.

corpenta: cos d'una persona o anima l-enc!oure-hi les extremitats.

corruixes: presses, maldecaps.

corrunxet: corrunx, dit petit.

cota Malena: quedar-se tranquil i quiet davant d'una contrarietat.

cotet cotet: a poc a poc, sense fer soroll.

cristofolers: cavallers de l'orde de Sant Cristófol.

cudol: pedra de riu.

cudolada: cop de cudol.

cuquello: cucut mascle, ocell de plomatge blavenc, de cant característic.

cura-sana: herba-sana.

daler: deler, passió.

dàtils de gos: dàtil de la margallonera.

degolladissa: acció de tallar molts caps.

delictícia: plaer exquisit, intens.

delitós: desitjós, que provoca un plaer intens.

déntol: peix amb dues dents sortints.

derrenclit: abandonat, deixat anar per inservible.

desaforat: increïble, fora mida.

desbaratat: desordenat.

desbarrada del carro de les llimonades: referència a la realitat: soroll de les botelles damunt el carro repartidor de llimonades.

desbarrat: que ha perdut el control, la contenció.

descantellat: que té algun extrem trencat.

desconhort: desconsol.

desempegolar-se: desfer-se de, lliurar-se de.

desficaci: acció contrària a la raó.

desgarsanat: arrencat.

desguaixar: arrasar.

desllenguit: esllanguit; prim.

deslligos: coses sense sentit, que no tenen lligam.

desmanegar: treure el mànec.

desmedrat: que ha perdut forra, poder.

desmenjament: acció de no tenir gana.

desori: estat de confusió en qué no hi ha manera d'entendre's.

desperdigolat: dispers, descontrolat.

despernegat: causat per algun esforç fet.

destarifat: que fa coses sense sentit.

dogolar: posar un llac escorredor al coll d'una persona per penjar-la.

domenyar: dominar.

drassana: establiment vota la mar on son fabricats i reparats els vaixells.

durelló: porció més dura que la resta d'una matèria.

eixam: gran conjunt d'animals petits.

eixamorar: llevar la humitat.

eixovar: aixovar; conjunt de roba d'ús personal i de casa que s'aporta a la vida en comú.

elm: casc de forma cónica.

embaumador: acció d'embalsamar, omplir de bona olor.

emparrat: cobert fet amb partes.

empeltat: que ha estat unit a una altra espécie.

empenyit: empentat; mogut per una passió.

empoltrorar: fer tornar poltró, que defuig el treball.

encarcarat: que ha perdut la flexibilitat.

encimbellar: posar al cim, a la part superior.

encisador: amb encís, encantador.

endergue: embolic.

enfilatada: fila molt llarga.

enfit: malestar provocat per haver menjat massa quantitat d'algun aliment.

enforfoguit: ple de complements.

engaldida: acció d'engolir el menjar àvidament.

engaldir: menjar àvidament.

engonal: part del cos que uneix cada cuixa amb el ventre, entrecuix.

engronsons: gronxar d'una manera continuada.

enjoiar: adornar, enriquir.

enllomat: esllomar; que té mal als ronyons.

enlluernar: ofuscar la vista amb una llum massa viva.

enrevessat: que presenta complicacions.

ensems (a l'): a la vegada.

ensinistrar: comunicar destresa en algun art.

entabuixat: torbat per alguna cosa.

entramenes: entranyes.

entruperi: embolic, confusió, especialment en el llenguatge.

envelat: cobert amb veles.

esbalait: atònit, meravellat.

esbargit: dissipat.

esborronament: acció d'esgarrifar, espantar.

esbufegar: respirar molt de pressa per fatiga.

escapçat: que li han tallat el cap o la part superior.

escarotar: dispersar la caça, els animals.

escatós: que té escames.

escorcollar: examinar minuciosament alguna cosa.

escorrims: gotes d'un líquid que s'escorre.

escreix: alió que es paga de més d'un deute.

escudella: recipient de terrissa on se serveix la sopa o l'escudella.

esgallar: obrir en dues o més parts per ruptura.

esgarrifador: que emociona, que horripila.

esglaiar: causar por per la imminéncia d'un perill.

esglaiat: que té por per la imminéncia d'un gros perill.

esguitar: esquitxar; llancar gotes a distància. esme (perdre l'): perdre li'orientació.

esmeragdins: maragdí; de color verd brillant com la maragda.

esmortit: poc viu, poc intens.

esmussar: fer menys agut, menys tallant.

espalmador: raspall.

espantívol: que s'espanta ràpid.

espaordit: que ha agafat por.

espardenyes (a fer cent mil parelis d'): enviar lluny.

esparverat: espantat.

espiracle: cadascun deis orificis respiratoris de certs peixos.

esporugit: que ha agafat por.

esquadrinyar: escodrinyar; buscar minuciosament.

esquallar-se: perdre el coratge.

esquallós: que ha perdut l'ànim.

esquerdat: que se li ha produït una obertura.

esquifinyat: que no té la grandor deguda.

estafermo: estaferm; ninot de fusta giratori que el corredor fereix amb una llanca i en girar dóna un cop al corredor inhàbil.

estatger: inquilí.

estol: ornament sagrat qué consisteix en una tira de tela; conjunt de guerrers o naus.

estomogut: estamordit.

estrenu: esgotat.

estrenuitat: qualitat d'intrèpid.

estrényer: abraçar fortament.

esvarar: relliscar; lliscar-li a algú els peus sobre una superficie llisa, mullada.

eximi: que no té obligació.

falaguera: que atrau per les maneres agradoses.

falòria: idea errònia que hom dóna com a cosa segura.

falqueta: objecte emprat per a falcar, assegurar alguna cosa.

fanguitxol: mescla pastosa de terra i aigua.

fenàs: herba conreada com a farratge amb fulles llargues i espiga.

feréstec: dit d'un animal indómit, salvatge.

fermaler: que fa mal.

fiblall: punxó.

fíbula: sivella, peca de metall per a unir els dos extrems d'un cinturó.

fic: alga.

figues (com si plogueren): com si res.

fil (en): despert.

filisteu: individu d'una petita nació, considerada enemiga deis israelites.

filloles i cabota: és allò millor del margalló.

fills de la sogra llomello: encisats.

flendi: joc infantil.

floquejar: adornar amb flocs; petites porcions de llana, seda.

flor de nafa: flor de taronger.

fogatina: foguera.

follia: bogeria, estat del qui ha perdut la raó.

fona: instrument per a tirar pedres.

formosa: preciosa.

forro de: mancat d'alguna cosa, que no té alguna cosa.

fossar: cementiri.

fragorós: que fa soroll.

frec a frec: gairebé tocant.

fretura: escassetat d'alguna cosa necessària.

frito: carn i llonganisses que es conserven en oli.

furga: instrument de ferro per a remenar el foc.

fusades (a bones): amb paciència.

gaia: alegre.

galfi: dofi.

galifant: galifandeu; dit d'un home capas de fer-ne de totes; gegant, corpulent.

galiota: galera petita, vaixell antic.

galligotes (portar a les): portar algú assegut als muscles.

gallina (cantada la): admesa la derrota.

gambals (curt de): curt de comprensió.

gamella: recipient de fusta on posen el menjar per als porcs o les gallines.

garba: feix, munt d'espigues tallades.

garbellar: passar pel garbell, estri amb forats que serveix per separar objectes de grandor desigual.

garberar: fer un feix d'espigues tallades.

gargamella: gola.

gargol: borboll, soroll gutural.

garlador: que es parlador per gust.

garramanxo: taca de tinta o ratlla informe d'escriptura.

garrejades (pegar les darreres): últims moviments bruscs abans de morir.

gavell: un munt petit de blat, ben lligat.

gemecons: sons planyívols inarticulats que ens fa exhalar un dolor.

gipó: pela de vestir.

giragonsos: que fa revolts.

glapir: lladrar el gos amb un crit agut.

gom a gom (de): estar molt ple un lloc.

gonella: pela de vestir.

gonfaroner: qui porta el gonfanó, antic estendard de guerra.

gramalla: túnica llarga.

gratar: fregar amb les ungles.

gruga: eruga.

guaita: qui vigila, el vigilant.

gualdrapa: manta que adorna la gropa d'un cavall.

guarir: curar.

guimbarra: joc de cartes.

guitza (fer la): molestar.

hèlix: aparell mecànic que gira.

homeier: homicida.

homenia: qualitat d'home, virilitat.

inefable: que no es pot expressar amb paraules.

jaca: pela de vestir'

jogasser: que li agrada jugar.

joia: correguda, joc popular.

joliu: grat de veure per la seua bellesa.

joquer: jóc, jaç, lloc per a dormir.

jorn: dia.

jou: peça de fusta amb la qual son units dos animals pels caps a l'arada, al carro.

jovaloi: bondadós. juaoret: jugadoret.

llampiada: taca.

llaors: expressions de lloanla.

llescó: llesca, porció que es treu d'un pa tallant de banda a banda.

llesquetes en ou: menjar tradicional.

llibrell: gibrell; recipient rodó de terrissa de poca allària, mes ample de la boca que de la base.

llocadeta: dit del conjunt de polls nascuts d'un mateix covament.

llosmo: pedra grossa, rodona i llisa.

llussiar: fer punta.

malastruc: que té desgràcia.

malea: malesa; arbusts i brosses que creixen en un terreny sense cultivar.

malvasia: mena de cep importat d'Orient que fa un raim blanc i dolí.

mancar: faltar alguna cosa necessària.

manoll: feix, conjunt d'herbes que es pot agafar amb la mà.

manta (a): en gran quantitat.

manxa (a tota): amb energia.

margalló: palmera autóctona litoral, les seues falles s'empren per a fer graneres.

marjaleria: conjunt de terrenys d'aiguamolls vora la mar

maror: estat agitat de la mar.

màrrega: joc.

massa me'n dones: ja en tinc prou.

meler: qui ven o tracta mel.

menar: conduir.

mentrimentes: mentrestant.

mirallíssim: com un mirall, que brilla.

molla: peca elàstica de metall que recobra la seua forma primera quan cessa la forra que la deforma.

mollicó: moll petit; peix de grapat.

moltó: mascle de l'ovella castrat.

mompost: obra de construcció feta de pedra i calç col.locant amb la mà les pedres sense ordre de grossària.

mónica (cara de): cara de monja, pàl.lida.

monterons: munts de terra.

monyicot: ninot, figura d'home feta de draps.

moraleta-moraleta: suau, sense violéncia.

morfissot: malfarjat, amb mal aspecte.

moteró: munt, aplec de brins d'una planta.

munificència: acció de donar molt lliurement.

murta: arbust de flors blanques.

nacra: caragol marí que servia de corn.

nafrat: que té ferides pel cos.

nauxer: oficial d'una nau.

navili: nau gran de guerra.

nissaga: casta, estirp.

nyeula: pit.

oli de secalló: oli tret de les primeres olives que cauen a terra.

ombrívol: lloc on hi ha poca llum.

oneatge: onatge; moviment conjunt de les ones del mar.

orelleta (banyar-se 1'): lluitar.

oremus (perdre 1'): perdre el control de si mateix.

ormeig: eines necessàries per a fer alguna cosa.

ormejar: arrear; posar els accessoris necessaris.

ous nevats: dolo casolà.

pa i mel: fàcil, bo.

pailebot: nau de dos o mes país de dos peces.

palesament: de manera clara.

palleta (tirar-se la): lluitar.

palletes (tirar): fòrmula per a sortejar alguna cosa.

palletes (trencar): barallar-se, renyir.

pallús: rebuig de la palla.

palmitos: les fulles de la margallonera.

palomera: corda que es passa pel rumb de la barca per a facilitar la maniobra de treure.

parelloneta (portar de): portar com a parella, al costat.

parió: que fa parell amb un altre. paró: parada violenta.

pasterada: pasta que es fa d'una vegada a la pastera.

pedruscall: conjunt de pedretes que es desprenen de les roques.

peixet (fer): caure a 1'aigua sense voler.

pellissa: peça de vestir feta de pells.

penca: tira ampla que s'extreu d'alguna cosa.

penó: bandera usada com a insignia d'un cavaller.

péntol: tros d'una cosa esqueixada que es té enlaire.

perinfollats: vestits amb les millors robes i joies.

picar salses (enviar a): enviar a fer coses de poca importància a algú que no serveix per a resa picola: escoda petita; martell de doble tall.

pigotada: picada.

pitral: pit.

pleitesia: vassallatge.

pobill: fill únic d'una casa

pollastret tomater: amb aparent ingenuitat.

pollut: poc net.

pomell: pom de flors.

poregós: que agafa por facilinent.

potrejar: maltractar.

preà: preada; valuosa.

pregunta (suant): patint.

preuat: estimat, valorat.

primet: dolç casolà típic de Nadal.

proea: proesa.

proejar: usar la proa.

prohom: persona d'especial consideració.

quarter: cadascun dels diferents indrets en qué es distribueix un exèrcit.

quatre soles (a): molt de pressa.

quefer: ocupació, treball.

queradilles: creilles, patates.

rabassut: de molt volum amb relació a la seua alcada.

racar: xerrar, queixar-se.

rander: ras a terra, quasi tocant.

ransal: quan es va a róssec d'algú.

raons: paraules, conversa.

ratar: rosegar.

rebombori: soroll que mou una colla cridant.

regalimar: caure per la superficie d'un cos gotes d'un líquid que el mulla.

regentat: governat.

regló: solc, regata, ratlla feta per l'arada.

remoreig: acció de remorejar, soroll confús d'una tempesta, del mar.

remugar: parlar entre dents.

renoc (roncar com un): roncar a gust.

ressagat: endarrerit; que es queda arrere en una marxa.

ressollar: ressonar.

revacular: recular.

revallar: davallar, avancar.

ringlerar: posar en fila.

rocam: lloc de moltes roques.

romanços: històries sense importància.

rufada: arrugada, que es contrau.

rusc: caixa que serveix d'habitacle a les abelles.

rústec: aspre al tacte; dit també de les persones.

saboc: ocell semblant als enganyapastors, amb una taca blanca a la gorja.

salabre: instrument de pescar.

salmorra: aigua saturada de sal.

saltironejar: fer saltirons, botar.

samarra: jaqueta de pell que usen els pastors.

sambombada: acció de pegar cops.

sambori: joc.

samugades: acció de colpejar amb una corda llarga i resistent.

sangonós: que sagna, brut de sang.

sanguinyol: arbust.

sansonesc: de Samsó, personatge bíblic que tenia molta forra.

sarrabastall: terrabastall; soroll fort de cosa que cau, de cops forts entre persones o coses.

sarpa: la part de les extremitats d'un quadrúpede, recolzada a terra quan camina.

sarpalló: grapat gran.

sarpejar: fregar amb les ungles, pegar manotades.

sedàs: teixit muntat en un cèrcol de fusta que serveix per a passar farina o altres coses.

seguici: conjunt de persones que acompanya algú.

setí: teixit.

sigolletes: pessigolles; sensació sobre certes parts del cos que produeix una successió ràpida de tocaments lleugers i que provoca la rialla.

socarrim: cremat d'una cosa socarrimada, cremada exteriorment.

socó: soca.

soguejar: mesurar amb una soga.

solacívol: que dóna esbargiment.

soliferrum: materials trobats en excavacions.

somordet: somortet; d'una manera fluixa.

sopanda: sopar molt abundós.

sotanell: finca de terra en la part baixa del terme.

tacsadí: habitant de Tacsida, partida del terme de Castelló.

tarquimosos: bruts.

tella: mol.lusc marí.

tenella: el que té o manté sempre la paraula. terrós: tros petit i solt de terra compacta.

testets: mena de castanyetes menudes.

tipitia: antipatia.

titot: ocell.

toflar-se: enfadar-se.

topadeta: menjar compartit.

topetar: topar, trobar o tocar alguna cosa mes o menys violentament a una altra.

traca: camí a seguir, mitjà assenyalat a algú per a fer alguna cosa; aspecte.

tranc (en un): en un moment.

trenc: ferida al cap.

tressera: corda de tres fils de grossària que s' usa per subjectar la vela del carro.

trifulga: situació anguniosa de la qual se surt treballosament.

trontoll: moviment de vaivé d'una cosa.

truc: joc de cartes.

truja: cap de la campana.

ubriagar: embriagar: pertorbar per l'excés d'alcohol.

ufa: presumit, presumptuós.

ufania: pompa, ostentació.

vaser: enterramorts.

vega: especie d'herba cultivada com a farratge.

vellúria: temps antic.

ventijol: vent suau.

ventrell: estómac.

vero (arribar al): possibilitat de produir-se un fet.

vianda: menjar, queviures.

vítol (al): a l'aire.

vogar: rema r.

voladoret: joguina de paper i canyes que gira al vent.

vorans: que estan a la vora, molt a prop.

xafarot: xafarder.

xafó: acció de xafar amb forra.

xaquiós: xacrós, que pateix d'algun mal físic com a deixalla d'una malaltia.

xàvega: xarxa de corda de malles grosses.

xaveta (perdre la): perdre el seny.


GLOSSARI II (llibre: De la meua garbera)

abagotar: v. Disposar en forma de bagot o gotim de raïm. Apilotar, atapeir.

ablaürar: v. Fer blaures. Fer cops blaus en el cos.

abobar: v. Fer tornar bobo, embeneitir.

afaram: m. Bèstia fantàstica, monstre, feram.

afissat, -ada: adj. Afanyós, adelerat.

agoniós, -osa: adj. Angoixós.

agrama: f. Bregadora de cànem.

alende: loc. adv. No saber alende duna cosa, o de res: no saber-ne res ni gens.

alevar: v. Extasiar, embadalir.

alfarda: f Dret que té l'arrendador de l'aigua de les séquies de cobrar un tant per fanecada de regadiu.

alifac: m. Xacra, defecte habitual.

alifara: m. Convit per a celebrar les acaballes duna feina col.lectiva, una compra-venda, etc.

almànguina: f Mangra, mini.

anda: f Post amb dues bar-res o agafalls per transpor-tar persones o coses.

apencar: v. Envestir de pit.

arrublir: v. Rublir, reblir, omplir correctament.

ataquinar: v. Omplir de menjar excessivament.

ataüllar: v. Midar a ull l'extensió d'un camp.

atifell: m. Atuell, estri.

atipar v. refl. Alimentar-se amb completa suficiéncia.

aürtar: v. Acometre, envestir impetuosament.

aveall: m. Recipient amb a^-gua per atraure els ocells i catar-los.

bagot: m. Gotim de raim.

ballotejar: v. Moure a la manera d'un ball.

baralluga: f Baldufa, trampa.

bardoll: m. Desordre de co-ses o persones.

barrusca: f Tranxo de la pa-nolla de moresc, després de llevar-li els grans.

barruscada: f Gran quanti-tat de barrusca.

basquinya: f Falda de meri-no negre del vestit femení de cerimónia.

benagai, -aia: adj. Benévol, beneit.

bolxaca, borxaca: f Butxa-ca.

hondo (a): adv. En abundan-cia.

borrelló: m. Porció de fibres de canem que el filador agafa en la ma.

bossar: v. Vomitar.

botillejar: v. intr. Parlar balbuç, balbotejar.

brafada: f Exhalació de braf

o baf, bafarada.

bragada: f de taronges: Pom gros de taronges que quasibé toca en terca i necessita ser falcat.

brasilada: f Conjunt de brases.

brusent, -enta: adj. Que abrusa o crema, ardent,

caç: m. Esquena de ganivet o una altra eina, o sia, la part oposada al tall.

cadars: m. Seda borda a la part de fora del capell.

cafis: m. Mesura de cereals equivalent a dotze barcelles.

camó: m. Cadascuna de les peces corbades que formen la roda del carro.

canguela: f Càguila, paper retallat que pengen a Yes-quena d'algú per fer-ne befa.

cantelló: m. Cornaló.

Canturel.la: f Cantúria, sé-rie de cants.

caperutxo: m. Caparrutxo, caporrutx, caperutxa (val.).

carrerassa: f Camísecunda-ri derivat d'un camí prin-cipal.

catxerular. m. Catxeruler, qui fa o ven catxerulos.

catxo, -a: adj. Ajupit, incli-nat cap a terca.

celístia:f Claror deis estels.

cinxa: f Trinxa dels pantalons.

columbrar. v. Colombrar, veu-re confusament per la dis-tancia o per 1'escassesa de claror.

comboiant, -anta: adj. Afec-cionat al combo^, folgós, xaler.

conlloga: f Consorci per a un fi comú; companyia amis-tosa, colla.

conxava: f Acció de conxa-var-se, confabular-se.

copar: v. Cloure una cosa acostant entre si les seues parts exteriors.

coradella: f Vísceres d'un animal.

cormull: m. Caramull, por-ció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté.

cornaló: m. Bossa al cap de la manta de llaurador.

cuixamander, -era: m. i f.: cutxamander, -era. Entremetedor, manifesser.

danda: prep. Fins i tot, àd-huc, inclús.

deslligo: m. Disbarat, despropòsit.

despentolar: v. refl. Desfer-se a pèntols o bocins, destrossar-se.

duler: m. Pastor que vigila la dula.

eixelleró: m. Aixelleró.

emburrussar: v. refl. Burlar-se, riure's.

encartar: v. Privar de flexibilitat, posar rígid.

endergue: m. Enderga, embolic.

enrónia: f Idea falsa i pertinac.

enserrallar: v. Guarnir de serrell.

entruperi: m. Andrómina, trasto.

envoldre: v. Embolicar.

enze: f Indicació, senyal. Ocell que s'empra com a reclam en la caca amb teles.

esguitós, -osa: adj. Bròfec, aspre.

esmussat, -ada: adj. Mus, impressionat fortament.

esplaet: adv. Diminutiu d’esplai

esplatjat, -ada: adj. Aplanat, allissat.

estopenc, -enca: adj. Fet d'estopa.

estrenyinadora: f. Esteranyinadora.

estussolar. v. Estossolar, trencar el tos o la tela.

facina: f. Fessina, fàbrica antiga o alambí on es destil.la esperit i es fan begudes alcohòliques.

faenolejar: v. intr. Fer feines lleugeres.

faetó: m. Cotxe de caixa rec-tangular prolongada i amb seients al llarg de cada costat, que s'usava en el segle passat i principis del present.

farfalà: m. Farbala, randa sobrecosida.

faró, -ona: f., adj. Esquerp, poc sociable.

fenàs: m. Fenc, planta gra-mínia.

fisgueta: f. Burleta.

flendi: m. Joc de xiquets en qué se senya un quadre en terca, dins el qual es posen algunes peces, les quals s'han de fer sortir del quadre tirant-les des de certa distància; i les que es fan sortir, passen a possessió del jugador que les ha ferides.

floronco: m. Tumor inflamatori que es forma en l'espessor de la pell i termina en supuració.

formigador. m. El qui fa formigades o boïgues, artigaire.

fósil: m. Fusell.

galifant: m. adj. Gegant.

galligotes (a les): loc. adv. Assegut damunt els mus-cles d'un altre, cama ací, cama allà, a coll-i-bé.

gamber: m. Bossa de xàrcia per a agafar gambes.

garza, -o: adj. Guerxo, que mira a la torta.

gatir: v. Devorar, engolir.

gerigonsa: f Giragonsa, si-nuositat.

gorromineria: f Qualitat de gorromino, avarícia.

grianca: f Griansa, tros d'es-piga mal batuda.

guaix: m. Conjunt de brins que naixen d'una mateixa tija en els cereals i llegums.

llanceta: f Instrument de cirurgia, a manera de coltell amb la punta en forma de llanca, prima i molt ta-llant, que serveix per a sagnar, obrir abscesos, etc.

llater, -era: m. i f Qui fa llata.

llisera: f Llicera, petita pa-ret de palla lligada.

llissa: f Peix acantopterigi de diferents espécies del génere Mugil.

llúdia: f Es diu duna cosa molt negra: negre com una llúdia.

mampara: f Porta llevadis-sa.

mandil: m. Manta brodada que posen al llom de les cavalleries en enflocar-les.

manxa: f Instrument per a fer vent o donar aire.

matadura: f Nafra causada a una cavalleria pel frec dels guariments.

matapoll: m. Planta dafnàcia.

melgo: m. Melga, planta lleguminosa.

menjussa: f Alló que serveix per a ser menjat.

merita: f Ocell camallarg.

mongiu: m. Conjunt de Mon-ges. Condició de monjo o monja.

morralla: f Multitud de pei-xets pescats. Conjunt de gent menuda.

mostiuori m. Mostrari, col.lecció de mostres.

moteró: m. Mota, conjunt de brins d'una planta.

nugós: adj. (dial.) Nuós, que té nusos.

opilar: v. Obstruir conductes de les humors.

opodeldoc: m. Cert medicament balsàmic específic.

orceta: f Orseta (ant. i dial.). Alfabieta; gerra petita per a tenir-hi olives o altres coses en conserva.

pallús: m. Rebuig de la palla llarga fragmentada en la batuda.

parionar. v. Fer parió, igualar.

pastim: m. Lloc del forn on es pastava el pa.

peltret: m. Pertret, ramutxa i palla que es crema per a formigar la terra.

pelucona: f (cast.) Unca d'or.

pica-talons: m. Ocell imagi-nan del qual es parla a xiquets ingenus per animar-los a anar a treure’n el niu, i pujant un dels burladors damunt un altre mentre l'ingenu li fa l'esqueneta, es posa a picar-li fortament amb els peus damunt l'esquena.

pidoló, -ona: adj. Que pidola sovint i importunament:

pítima: f Regat confortatiu.

pito, -a: adj. Que té i mani-festa molta vivacitat.

plepa: m. i f. Persona o cosa dolenta, indesitjable, que molesta. Mentida grossa. Trola.

porrat: m. Mercadet de cigrons torrats i altres llepolies a la vota d'un santuari el dia de la festa patronal.

quedir. m. Cosa a dir, queixa.

querar: v. refl. Omplir-se de quera, amar-se.

rabera: f. Ramat, conjunt d'animals de pastura.

racar: v. intr. Raucar, cridar les granotes. Parlar fort i seguit.

rafe: (dial.) m. Ràfec. Porció extrema de la teulada, que surt més enllà de la línia vertical de la facana.

ratat, -ada: adj. Marcat amb molts clotets com a senyal de verola.

regall: m. Regalim, porció prima de líquid que cau per la superfície.

remostró: m. Residu, cosa sobrera i poc aprofitable; especialment, residus de pas-ta agafats a les parets de la pastera.

repatxo!: interj. Intensiu de patxo.

ronsa (anar en): loc. adv. Amb excuses i males raons.

rutxe: loc. adv. anar a rutxe: anar-se'n en orris, a la ruina.

saió: m. (cast.) Saigs que in-tervingueren en la Passió de Crist; home cruel, que dóna turment.

sandunguer, -era: adj. (cast.) Que té sandunga, gracia.

sarambo: adj. Camatort, sancallós.

sarieta: f. Sarria, recipient d'espart o de palma.

sarrabastall: m. Terrabas-tall, soroll fort de cosa que cau.

senill: m. Planta gramínia que creix vera els llocs humits.

sisó: m. Moneda antiga de sis diners.

sisquera (ni): adv. = cast. Ni siquiera.

soguejar. v. Amidar la terra valent-se d'una soga.

sostovar: v. Estovar, fer tornar tou.

sunyeclero, -era: adj. Eufemisme per punyetero, qualificatiu despectiu.

surra: m. (cast.) Topada.

surró: m. (cast.) Sarró.

ta-i-vola, taivola, taibola: f.i m. Eixelebrat.

tagarnina: f Cigar de baixa qualitat.

talpó: m. Mamífer rosegador semblant a la rata.

tàrbena: f Sobrasada de ti-pus mallorquí que es fa a Tàrbena (La Marina), i que té molta fama arreu del País Valencià.

tarranc, terranc: m. Tranc dels cereals segats que forma el rostoll.

tirapeu: m. Corretja amb qué el sabater subjecta el calcat al seu genoll quan el cus.

tombolló: m. Tomballó.

torbadina: f Confusió.

trascolar: v. Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients.

trisparís: m. Libèl.lula.

trit, trita: adj. Triturat.

vedigal: m. Vectigal, obligació onerosa.

ventrell: m. Estómac.

vero: adj. Vertader. Aplegar al vero: arribar a execució.

viat, -ada: adj. Ratllat, que fa vies.

xafarot: m. i f. Xafarder.

xafó: m. Esclafada.

xamberg. m. Capell rodó d'ala ampla i alcada d'un costat, que s'usava principalment en el segle XVII.

xangleta: f. Xancleta.

xarcullera: f Aixada amb les vores altes i mànec molt llarg que s’empra per a xarcullar.

xarradina: f. Xarradissa.

xavet: m. Moneda antita de 5 cèntims.

xicotingo: m. Molt petit (vsl.).

xoto: m. Mascle de cabrum de pocs mesos d’edat, fins que té un any.