Usos del bloc en l'educació

Crec que un dels principals problemes de la metodologia que encara avui en dia utilitzem en el procés d’ensenyament-aprenentatge és precisament la dependència que els creem als alumnes respecte els professors. Sembla que no hi ha aprenentatge sense la figura del docent. Açò, desgraciadament, ha estat sempre una constant en el nostre model educatiu. No obstant, avui en dia, en la “societat de la informació i la comunicació”, és absolutament inadmissible.

No parlaré ací, encara que no en tinc cap dubte, dels problemes que comporta esta tecnificació de la societat. Centrem-nos, si m’ho permeteu, en els aspectes positius.

Dintre de les TIC volia parlar en concret dels blocs i de la seva aplicació a l’ensenyament (els anomenats edublocs).

Els blocs en l’educació em semblen interessants perquè tenen un gran potencial de penetració en la societat a causa de la seva facilitat d’us, gratuïtat, abast, la seva interconnexió amb altres fonts d’informació (inclosos altres blocs) i interactivitat.

Els blocs personals creats per professors permeten obrir un nou canal de comunicació amb l’alumne. D’aquesta manera ens ajuden a establir dates de treballs, d'examens, resolució de dubtes... En el nostre cas (professors d’enseyament secundari d’especialitats de cicles formatius), trobe que açò és molt interessant, especialment per a cicles de grau superior, en els quals ens troben sovint amb alumnes que treballen i no poden assistir a totes les classes presencials. D’aquesta manera el professor pot tutoritzar-los millor.

No obstant, este no és, de cap de les maneres, el principal aspecte interessant dels blocs. Des de la vessant constructivista, trobe que més interessants que els blocs personals ho són les comunitats d'aprenentatge. Estos blocs fan més partíceps als alumnes, autèntic protagonista. Qualsevol persona pot comentar articles i publicar-ne de nous. El concepte de professor i alumne es difumina. Tothom és alhora alumne i professor, i s’estableixen canals de comunicació alumne-professor, professor-alumne, alumne-alumne, professor-professor i qualsevol d’ells amb qualsevol persona externa al que seria l’aula.

D’aquesta manera podem desplaçar la figura del docent del centre del procés d’ensenyament-aprenentatge i donar-li un valor més secundari; de facilitador de l’aprenentatge. El dia en què l’alumne ja no tinga una vinculació acadèmica amb el professor conservarà els recursos adquirits amb les TIC per a saber on cercar informació i contrastar-la. Haurem afavorit el treball cooperatiu i haurem erradicat esta metodologia tan arrelada de tutorització individual del treball de l’alumne per part del professor.

Pot ser fins i tot haurem ensenyat a apendre.