dimecres, 19 de març del 2008

GLOSSARIS DE JOSEP PASQUAL I TIRADO

Ací us deixe dos glossaris de l'escriptor castellonenc Josep pasqual i Tirado, corresponents als seu dos llibres: "De la meua garbera" i "Tombatossals".

No tenen desperdici


GLOSSARI I (Llibre: Tombatossals)

abatollar: tombar, arrasar-ho tot.

abatollat: abatut.

abegot: bellot.

abillat: vestit, preparat.

ablaürat: que té cops blaus en el cos.

ahondo: en gran quantitat.

abrandar: inflamar, animar una passió.

abraonar: abrasar amb forra algú.

abrivat: impetuós, intrèpid.

acatar: catar, atrapar, perseguir.

acaronador: que acosta la cara al pit.

acatament: acció de manifestar respecte.

acciamo (fet un): amb molt mal aspecte.

acoblar: reunir formant parella.

acometuda: atac.

adelerar: apressar-se molt, amb desig.

adolit: que té dolor, afligit.

afanós: que costa molt de treball.

afissament: amb deler, amb afany.

afonar: enfonsar davall l'aigua.

Agnus (ésser de la pasta d'): es diu de qui es bondadós.

agosarat: atrevit, audaç.

aguaitar: observar.

ahuixat: que fuig perquè l'amenacen.

airegós: que produeix molt d'aire.

ajoc: indret on van a dormir els ocells.

albardó: guarniment de les bèsties de càrrega.

albarsana: variant d'herba-sana.

albirar: formar judici, imaginar com es una cosa.

aldarull: confusió.

alenada: aire que escapa dels pulmons en una expiració.

alfanic (pa d'): ser poca cosa.

algep (dormir-se com): que s'entreté en fer les coses.

aliacrans: alacrà, escorpí.

aliàs: erm.

alifer: que té ales.

aliferes: festa consistent en berenar a l'era.

allende (dir): sense poder dir res més.

allesiat: que té ferides, adolorit.

alteró: alturó; turó, altura menuda.

amanit: preparat.

amarinat: instruït.

apellar: anomenar.

apuntalat: esvelt.

arcat: en forma d'arc.

ardiment: amb valor, coratge.

arguellat: que està prim, malaltís.

arrabassador: que pren violentament una cosa.

arrabassar: arrencar les mates.

arrematar: rematar; acabar de matar.

arremetuda: acció d'atacar.

arremulló: acció de posar en contacte amb l’aigua.

arrublir: rublir, omplir plenament.

arruixó: acció de liancar líquid o gra en gotes.

asseciat: que té la gana satisfeta plenament.

astorat: espantat.

atalaiar: mirar, tractar de descobrir.

atansar-se: aproximar-se fins a establir contacte.

ataquinar-se: menjar molt d'una cosa.

ataüllar: veure de lluny alguna cosa sense distingir-la.

atifells: ferramentes, utensilis.

atzembla: bèstia de càrrega.

àulic: que pertany a la cort o al palau.

aürtar: anar a topar bruscament.

ausades: certament.

avalot: alcament popular, tumult.

aveat: acostumat.

bac: joc de cartes.

bací: plat de metall.

badar: estar més o menys oberta una cosa.

balit: so envés per les ovelles.

balumba: massa voluminosa i de poc profit.

bardit: allisat.

barifundo: enfurit.

basca: angúnia, inquietud.

bascoll: bescoli; part posterior del coll.

basquinya: falda de merino negre que les dones portaven els dies de festa.

bassal: extensió d'aigua embassada.

basto (embrutar lo): embolicar.

batussó: pallissa.

batzola: matraca, instrument.

beco: curt d'enteniment.

bellugar: fer moure.

benadressins: habitants de Benadressa.

Benagai (viure a): viure amb tranquil.litat, sense adonar-se de res.

benaurat: que porta amb si la felicitat.

benvolenca: bona estima.

bequelló: bec, parí de les mandíbules dels ocells.

bergantí: nau de dos pals de tres peces.

bestreta: acció d'avancar diners a algú.

bigot d'arquillo: bigot en forma tal que recorda els arcs de fusta que sostenen la vela del carro.

blat (de poc): qui es poc de fiar.

blet: espècie herbàcia.

bocí: tros petit.

bolangera: dansa popular.

boletxa: cordellina de cànem de dos o tres cordells.

bolig: bola petita usada en el joc de botxes.

borinot: gènere d'himenòpter, molt pelut.

borrega (cantar): admetre la derrota.

botern: forat gran.

botxa: bola de fusta o ferro en el joc de les botxes.

bramular: fer bràmuls, crits de bou.

brasilada: conjunt de brases.

bres: cistell gran en forma de bressol, llit gran d'infant que es pot balancejar.

bresca: pa de cera que fabriquen -les abelles per a dipositar-hi la mel.

brocat: amb brodats d'or.

bròfec: aspre, grosser.

brogit: successió confusa de sorolls.

brollar: sortir de terra 1'aigua amb forra.

brumidor: quan el vent fa una remor sorda.

brusent: que està excessivament calent pel sol, pel foc.

buc: rusc, caixa on les abelles preparen la mel.

bufos: jocs; coses facils.

buirac: caixa per a portar-hi les fletxes.

bullanguera: tumult, avalot, diversió amb bullícia.

cabdell: bolic de fil debanat.

cabdill: cap d'un grup.

cabejó: brida que permet exercir una pressió violenta sobre el cavall.

cabitombar-se: trastornar-se, embogir.

cabriolar: fer cabrioles, salts. cadufada: en sentit figurat, budells.

cafís: mesura de capacitat d'àrids.

calafat: qui construeix embarcacions de fusta.

calcigar: trepitjar, xafar.

Caliu (els de): els habituals.

camatges: conjunt de carnes d'un cavall, d'una cadira.

carnes (a quatre): ràpidament.

cametes me valguen: precipitadament.

Camot (acabar com): acabar malament.

cananeu: individu de Canaan.

canonge (dormir com): dormir cómodament.

cantalada: cop de pedra.

cànters (a): ploure abundosament.

canut de colar: tros de canya perforada per on s'escolava el lleixiu en les antigues bugades.

capades: capes.

capficat: pensatiu, preocupat per alguna cosa.

carallot: membre viril, expressió de menyspreu.

Carracuca (mes cremat que): es diu de qui està enfurit.

catxerulo: estel, milotxa.

cavalló: llom de terra entre dos solcs.

celístia: claror dels estels.

cingle: espadat de roca al cim duna muntanya.

cinxes (apretar): fugir ràpid davant un perill imminent.

cirialot (plantat com un): dret com un ciri

clafit: soroll fort i sec.

clàudies: dit d'una varietat de prunes.

clava: bastó gros.

clavill: obertura llarguera que es produeix en un mur, fusta, etc., per l'acció del temps.

cruixir: cluixir; fer soroll.

codonyeta (de): com a cosa rara.

comboiant: actiu, despert.

conlloga: colla.

contalla: conté, història.

copró: os que forma l'extremitat inferior de l'espinada.

coradella: entranyes, especialment els pulmons.

corbellot: falç grossa.

cordam: conjunt de cordes.

cormo: l'extrem mes alt d'una muntanya.

cormull: part superior.

cornaló: punta d'una manta, d'un mocador.

coroneta (servir de): obeir a cegues, fidelment.

corpenta: cos d'una persona o anima l-enc!oure-hi les extremitats.

corruixes: presses, maldecaps.

corrunxet: corrunx, dit petit.

cota Malena: quedar-se tranquil i quiet davant d'una contrarietat.

cotet cotet: a poc a poc, sense fer soroll.

cristofolers: cavallers de l'orde de Sant Cristófol.

cudol: pedra de riu.

cudolada: cop de cudol.

cuquello: cucut mascle, ocell de plomatge blavenc, de cant característic.

cura-sana: herba-sana.

daler: deler, passió.

dàtils de gos: dàtil de la margallonera.

degolladissa: acció de tallar molts caps.

delictícia: plaer exquisit, intens.

delitós: desitjós, que provoca un plaer intens.

déntol: peix amb dues dents sortints.

derrenclit: abandonat, deixat anar per inservible.

desaforat: increïble, fora mida.

desbaratat: desordenat.

desbarrada del carro de les llimonades: referència a la realitat: soroll de les botelles damunt el carro repartidor de llimonades.

desbarrat: que ha perdut el control, la contenció.

descantellat: que té algun extrem trencat.

desconhort: desconsol.

desempegolar-se: desfer-se de, lliurar-se de.

desficaci: acció contrària a la raó.

desgarsanat: arrencat.

desguaixar: arrasar.

desllenguit: esllanguit; prim.

deslligos: coses sense sentit, que no tenen lligam.

desmanegar: treure el mànec.

desmedrat: que ha perdut forra, poder.

desmenjament: acció de no tenir gana.

desori: estat de confusió en qué no hi ha manera d'entendre's.

desperdigolat: dispers, descontrolat.

despernegat: causat per algun esforç fet.

destarifat: que fa coses sense sentit.

dogolar: posar un llac escorredor al coll d'una persona per penjar-la.

domenyar: dominar.

drassana: establiment vota la mar on son fabricats i reparats els vaixells.

durelló: porció més dura que la resta d'una matèria.

eixam: gran conjunt d'animals petits.

eixamorar: llevar la humitat.

eixovar: aixovar; conjunt de roba d'ús personal i de casa que s'aporta a la vida en comú.

elm: casc de forma cónica.

embaumador: acció d'embalsamar, omplir de bona olor.

emparrat: cobert fet amb partes.

empeltat: que ha estat unit a una altra espécie.

empenyit: empentat; mogut per una passió.

empoltrorar: fer tornar poltró, que defuig el treball.

encarcarat: que ha perdut la flexibilitat.

encimbellar: posar al cim, a la part superior.

encisador: amb encís, encantador.

endergue: embolic.

enfilatada: fila molt llarga.

enfit: malestar provocat per haver menjat massa quantitat d'algun aliment.

enforfoguit: ple de complements.

engaldida: acció d'engolir el menjar àvidament.

engaldir: menjar àvidament.

engonal: part del cos que uneix cada cuixa amb el ventre, entrecuix.

engronsons: gronxar d'una manera continuada.

enjoiar: adornar, enriquir.

enllomat: esllomar; que té mal als ronyons.

enlluernar: ofuscar la vista amb una llum massa viva.

enrevessat: que presenta complicacions.

ensems (a l'): a la vegada.

ensinistrar: comunicar destresa en algun art.

entabuixat: torbat per alguna cosa.

entramenes: entranyes.

entruperi: embolic, confusió, especialment en el llenguatge.

envelat: cobert amb veles.

esbalait: atònit, meravellat.

esbargit: dissipat.

esborronament: acció d'esgarrifar, espantar.

esbufegar: respirar molt de pressa per fatiga.

escapçat: que li han tallat el cap o la part superior.

escarotar: dispersar la caça, els animals.

escatós: que té escames.

escorcollar: examinar minuciosament alguna cosa.

escorrims: gotes d'un líquid que s'escorre.

escreix: alió que es paga de més d'un deute.

escudella: recipient de terrissa on se serveix la sopa o l'escudella.

esgallar: obrir en dues o més parts per ruptura.

esgarrifador: que emociona, que horripila.

esglaiar: causar por per la imminéncia d'un perill.

esglaiat: que té por per la imminéncia d'un gros perill.

esguitar: esquitxar; llancar gotes a distància. esme (perdre l'): perdre li'orientació.

esmeragdins: maragdí; de color verd brillant com la maragda.

esmortit: poc viu, poc intens.

esmussar: fer menys agut, menys tallant.

espalmador: raspall.

espantívol: que s'espanta ràpid.

espaordit: que ha agafat por.

espardenyes (a fer cent mil parelis d'): enviar lluny.

esparverat: espantat.

espiracle: cadascun deis orificis respiratoris de certs peixos.

esporugit: que ha agafat por.

esquadrinyar: escodrinyar; buscar minuciosament.

esquallar-se: perdre el coratge.

esquallós: que ha perdut l'ànim.

esquerdat: que se li ha produït una obertura.

esquifinyat: que no té la grandor deguda.

estafermo: estaferm; ninot de fusta giratori que el corredor fereix amb una llanca i en girar dóna un cop al corredor inhàbil.

estatger: inquilí.

estol: ornament sagrat qué consisteix en una tira de tela; conjunt de guerrers o naus.

estomogut: estamordit.

estrenu: esgotat.

estrenuitat: qualitat d'intrèpid.

estrényer: abraçar fortament.

esvarar: relliscar; lliscar-li a algú els peus sobre una superficie llisa, mullada.

eximi: que no té obligació.

falaguera: que atrau per les maneres agradoses.

falòria: idea errònia que hom dóna com a cosa segura.

falqueta: objecte emprat per a falcar, assegurar alguna cosa.

fanguitxol: mescla pastosa de terra i aigua.

fenàs: herba conreada com a farratge amb fulles llargues i espiga.

feréstec: dit d'un animal indómit, salvatge.

fermaler: que fa mal.

fiblall: punxó.

fíbula: sivella, peca de metall per a unir els dos extrems d'un cinturó.

fic: alga.

figues (com si plogueren): com si res.

fil (en): despert.

filisteu: individu d'una petita nació, considerada enemiga deis israelites.

filloles i cabota: és allò millor del margalló.

fills de la sogra llomello: encisats.

flendi: joc infantil.

floquejar: adornar amb flocs; petites porcions de llana, seda.

flor de nafa: flor de taronger.

fogatina: foguera.

follia: bogeria, estat del qui ha perdut la raó.

fona: instrument per a tirar pedres.

formosa: preciosa.

forro de: mancat d'alguna cosa, que no té alguna cosa.

fossar: cementiri.

fragorós: que fa soroll.

frec a frec: gairebé tocant.

fretura: escassetat d'alguna cosa necessària.

frito: carn i llonganisses que es conserven en oli.

furga: instrument de ferro per a remenar el foc.

fusades (a bones): amb paciència.

gaia: alegre.

galfi: dofi.

galifant: galifandeu; dit d'un home capas de fer-ne de totes; gegant, corpulent.

galiota: galera petita, vaixell antic.

galligotes (portar a les): portar algú assegut als muscles.

gallina (cantada la): admesa la derrota.

gambals (curt de): curt de comprensió.

gamella: recipient de fusta on posen el menjar per als porcs o les gallines.

garba: feix, munt d'espigues tallades.

garbellar: passar pel garbell, estri amb forats que serveix per separar objectes de grandor desigual.

garberar: fer un feix d'espigues tallades.

gargamella: gola.

gargol: borboll, soroll gutural.

garlador: que es parlador per gust.

garramanxo: taca de tinta o ratlla informe d'escriptura.

garrejades (pegar les darreres): últims moviments bruscs abans de morir.

gavell: un munt petit de blat, ben lligat.

gemecons: sons planyívols inarticulats que ens fa exhalar un dolor.

gipó: pela de vestir.

giragonsos: que fa revolts.

glapir: lladrar el gos amb un crit agut.

gom a gom (de): estar molt ple un lloc.

gonella: pela de vestir.

gonfaroner: qui porta el gonfanó, antic estendard de guerra.

gramalla: túnica llarga.

gratar: fregar amb les ungles.

gruga: eruga.

guaita: qui vigila, el vigilant.

gualdrapa: manta que adorna la gropa d'un cavall.

guarir: curar.

guimbarra: joc de cartes.

guitza (fer la): molestar.

hèlix: aparell mecànic que gira.

homeier: homicida.

homenia: qualitat d'home, virilitat.

inefable: que no es pot expressar amb paraules.

jaca: pela de vestir'

jogasser: que li agrada jugar.

joia: correguda, joc popular.

joliu: grat de veure per la seua bellesa.

joquer: jóc, jaç, lloc per a dormir.

jorn: dia.

jou: peça de fusta amb la qual son units dos animals pels caps a l'arada, al carro.

jovaloi: bondadós. juaoret: jugadoret.

llampiada: taca.

llaors: expressions de lloanla.

llescó: llesca, porció que es treu d'un pa tallant de banda a banda.

llesquetes en ou: menjar tradicional.

llibrell: gibrell; recipient rodó de terrissa de poca allària, mes ample de la boca que de la base.

llocadeta: dit del conjunt de polls nascuts d'un mateix covament.

llosmo: pedra grossa, rodona i llisa.

llussiar: fer punta.

malastruc: que té desgràcia.

malea: malesa; arbusts i brosses que creixen en un terreny sense cultivar.

malvasia: mena de cep importat d'Orient que fa un raim blanc i dolí.

mancar: faltar alguna cosa necessària.

manoll: feix, conjunt d'herbes que es pot agafar amb la mà.

manta (a): en gran quantitat.

manxa (a tota): amb energia.

margalló: palmera autóctona litoral, les seues falles s'empren per a fer graneres.

marjaleria: conjunt de terrenys d'aiguamolls vora la mar

maror: estat agitat de la mar.

màrrega: joc.

massa me'n dones: ja en tinc prou.

meler: qui ven o tracta mel.

menar: conduir.

mentrimentes: mentrestant.

mirallíssim: com un mirall, que brilla.

molla: peca elàstica de metall que recobra la seua forma primera quan cessa la forra que la deforma.

mollicó: moll petit; peix de grapat.

moltó: mascle de l'ovella castrat.

mompost: obra de construcció feta de pedra i calç col.locant amb la mà les pedres sense ordre de grossària.

mónica (cara de): cara de monja, pàl.lida.

monterons: munts de terra.

monyicot: ninot, figura d'home feta de draps.

moraleta-moraleta: suau, sense violéncia.

morfissot: malfarjat, amb mal aspecte.

moteró: munt, aplec de brins d'una planta.

munificència: acció de donar molt lliurement.

murta: arbust de flors blanques.

nacra: caragol marí que servia de corn.

nafrat: que té ferides pel cos.

nauxer: oficial d'una nau.

navili: nau gran de guerra.

nissaga: casta, estirp.

nyeula: pit.

oli de secalló: oli tret de les primeres olives que cauen a terra.

ombrívol: lloc on hi ha poca llum.

oneatge: onatge; moviment conjunt de les ones del mar.

orelleta (banyar-se 1'): lluitar.

oremus (perdre 1'): perdre el control de si mateix.

ormeig: eines necessàries per a fer alguna cosa.

ormejar: arrear; posar els accessoris necessaris.

ous nevats: dolo casolà.

pa i mel: fàcil, bo.

pailebot: nau de dos o mes país de dos peces.

palesament: de manera clara.

palleta (tirar-se la): lluitar.

palletes (tirar): fòrmula per a sortejar alguna cosa.

palletes (trencar): barallar-se, renyir.

pallús: rebuig de la palla.

palmitos: les fulles de la margallonera.

palomera: corda que es passa pel rumb de la barca per a facilitar la maniobra de treure.

parelloneta (portar de): portar com a parella, al costat.

parió: que fa parell amb un altre. paró: parada violenta.

pasterada: pasta que es fa d'una vegada a la pastera.

pedruscall: conjunt de pedretes que es desprenen de les roques.

peixet (fer): caure a 1'aigua sense voler.

pellissa: peça de vestir feta de pells.

penca: tira ampla que s'extreu d'alguna cosa.

penó: bandera usada com a insignia d'un cavaller.

péntol: tros d'una cosa esqueixada que es té enlaire.

perinfollats: vestits amb les millors robes i joies.

picar salses (enviar a): enviar a fer coses de poca importància a algú que no serveix per a resa picola: escoda petita; martell de doble tall.

pigotada: picada.

pitral: pit.

pleitesia: vassallatge.

pobill: fill únic d'una casa

pollastret tomater: amb aparent ingenuitat.

pollut: poc net.

pomell: pom de flors.

poregós: que agafa por facilinent.

potrejar: maltractar.

preà: preada; valuosa.

pregunta (suant): patint.

preuat: estimat, valorat.

primet: dolç casolà típic de Nadal.

proea: proesa.

proejar: usar la proa.

prohom: persona d'especial consideració.

quarter: cadascun dels diferents indrets en qué es distribueix un exèrcit.

quatre soles (a): molt de pressa.

quefer: ocupació, treball.

queradilles: creilles, patates.

rabassut: de molt volum amb relació a la seua alcada.

racar: xerrar, queixar-se.

rander: ras a terra, quasi tocant.

ransal: quan es va a róssec d'algú.

raons: paraules, conversa.

ratar: rosegar.

rebombori: soroll que mou una colla cridant.

regalimar: caure per la superficie d'un cos gotes d'un líquid que el mulla.

regentat: governat.

regló: solc, regata, ratlla feta per l'arada.

remoreig: acció de remorejar, soroll confús d'una tempesta, del mar.

remugar: parlar entre dents.

renoc (roncar com un): roncar a gust.

ressagat: endarrerit; que es queda arrere en una marxa.

ressollar: ressonar.

revacular: recular.

revallar: davallar, avancar.

ringlerar: posar en fila.

rocam: lloc de moltes roques.

romanços: històries sense importància.

rufada: arrugada, que es contrau.

rusc: caixa que serveix d'habitacle a les abelles.

rústec: aspre al tacte; dit també de les persones.

saboc: ocell semblant als enganyapastors, amb una taca blanca a la gorja.

salabre: instrument de pescar.

salmorra: aigua saturada de sal.

saltironejar: fer saltirons, botar.

samarra: jaqueta de pell que usen els pastors.

sambombada: acció de pegar cops.

sambori: joc.

samugades: acció de colpejar amb una corda llarga i resistent.

sangonós: que sagna, brut de sang.

sanguinyol: arbust.

sansonesc: de Samsó, personatge bíblic que tenia molta forra.

sarrabastall: terrabastall; soroll fort de cosa que cau, de cops forts entre persones o coses.

sarpa: la part de les extremitats d'un quadrúpede, recolzada a terra quan camina.

sarpalló: grapat gran.

sarpejar: fregar amb les ungles, pegar manotades.

sedàs: teixit muntat en un cèrcol de fusta que serveix per a passar farina o altres coses.

seguici: conjunt de persones que acompanya algú.

setí: teixit.

sigolletes: pessigolles; sensació sobre certes parts del cos que produeix una successió ràpida de tocaments lleugers i que provoca la rialla.

socarrim: cremat d'una cosa socarrimada, cremada exteriorment.

socó: soca.

soguejar: mesurar amb una soga.

solacívol: que dóna esbargiment.

soliferrum: materials trobats en excavacions.

somordet: somortet; d'una manera fluixa.

sopanda: sopar molt abundós.

sotanell: finca de terra en la part baixa del terme.

tacsadí: habitant de Tacsida, partida del terme de Castelló.

tarquimosos: bruts.

tella: mol.lusc marí.

tenella: el que té o manté sempre la paraula. terrós: tros petit i solt de terra compacta.

testets: mena de castanyetes menudes.

tipitia: antipatia.

titot: ocell.

toflar-se: enfadar-se.

topadeta: menjar compartit.

topetar: topar, trobar o tocar alguna cosa mes o menys violentament a una altra.

traca: camí a seguir, mitjà assenyalat a algú per a fer alguna cosa; aspecte.

tranc (en un): en un moment.

trenc: ferida al cap.

tressera: corda de tres fils de grossària que s' usa per subjectar la vela del carro.

trifulga: situació anguniosa de la qual se surt treballosament.

trontoll: moviment de vaivé d'una cosa.

truc: joc de cartes.

truja: cap de la campana.

ubriagar: embriagar: pertorbar per l'excés d'alcohol.

ufa: presumit, presumptuós.

ufania: pompa, ostentació.

vaser: enterramorts.

vega: especie d'herba cultivada com a farratge.

vellúria: temps antic.

ventijol: vent suau.

ventrell: estómac.

vero (arribar al): possibilitat de produir-se un fet.

vianda: menjar, queviures.

vítol (al): a l'aire.

vogar: rema r.

voladoret: joguina de paper i canyes que gira al vent.

vorans: que estan a la vora, molt a prop.

xafarot: xafarder.

xafó: acció de xafar amb forra.

xaquiós: xacrós, que pateix d'algun mal físic com a deixalla d'una malaltia.

xàvega: xarxa de corda de malles grosses.

xaveta (perdre la): perdre el seny.


GLOSSARI II (llibre: De la meua garbera)

abagotar: v. Disposar en forma de bagot o gotim de raïm. Apilotar, atapeir.

ablaürar: v. Fer blaures. Fer cops blaus en el cos.

abobar: v. Fer tornar bobo, embeneitir.

afaram: m. Bèstia fantàstica, monstre, feram.

afissat, -ada: adj. Afanyós, adelerat.

agoniós, -osa: adj. Angoixós.

agrama: f. Bregadora de cànem.

alende: loc. adv. No saber alende duna cosa, o de res: no saber-ne res ni gens.

alevar: v. Extasiar, embadalir.

alfarda: f Dret que té l'arrendador de l'aigua de les séquies de cobrar un tant per fanecada de regadiu.

alifac: m. Xacra, defecte habitual.

alifara: m. Convit per a celebrar les acaballes duna feina col.lectiva, una compra-venda, etc.

almànguina: f Mangra, mini.

anda: f Post amb dues bar-res o agafalls per transpor-tar persones o coses.

apencar: v. Envestir de pit.

arrublir: v. Rublir, reblir, omplir correctament.

ataquinar: v. Omplir de menjar excessivament.

ataüllar: v. Midar a ull l'extensió d'un camp.

atifell: m. Atuell, estri.

atipar v. refl. Alimentar-se amb completa suficiéncia.

aürtar: v. Acometre, envestir impetuosament.

aveall: m. Recipient amb a^-gua per atraure els ocells i catar-los.

bagot: m. Gotim de raim.

ballotejar: v. Moure a la manera d'un ball.

baralluga: f Baldufa, trampa.

bardoll: m. Desordre de co-ses o persones.

barrusca: f Tranxo de la pa-nolla de moresc, després de llevar-li els grans.

barruscada: f Gran quanti-tat de barrusca.

basquinya: f Falda de meri-no negre del vestit femení de cerimónia.

benagai, -aia: adj. Benévol, beneit.

bolxaca, borxaca: f Butxa-ca.

hondo (a): adv. En abundan-cia.

borrelló: m. Porció de fibres de canem que el filador agafa en la ma.

bossar: v. Vomitar.

botillejar: v. intr. Parlar balbuç, balbotejar.

brafada: f Exhalació de braf

o baf, bafarada.

bragada: f de taronges: Pom gros de taronges que quasibé toca en terca i necessita ser falcat.

brasilada: f Conjunt de brases.

brusent, -enta: adj. Que abrusa o crema, ardent,

caç: m. Esquena de ganivet o una altra eina, o sia, la part oposada al tall.

cadars: m. Seda borda a la part de fora del capell.

cafis: m. Mesura de cereals equivalent a dotze barcelles.

camó: m. Cadascuna de les peces corbades que formen la roda del carro.

canguela: f Càguila, paper retallat que pengen a Yes-quena d'algú per fer-ne befa.

cantelló: m. Cornaló.

Canturel.la: f Cantúria, sé-rie de cants.

caperutxo: m. Caparrutxo, caporrutx, caperutxa (val.).

carrerassa: f Camísecunda-ri derivat d'un camí prin-cipal.

catxerular. m. Catxeruler, qui fa o ven catxerulos.

catxo, -a: adj. Ajupit, incli-nat cap a terca.

celístia:f Claror deis estels.

cinxa: f Trinxa dels pantalons.

columbrar. v. Colombrar, veu-re confusament per la dis-tancia o per 1'escassesa de claror.

comboiant, -anta: adj. Afec-cionat al combo^, folgós, xaler.

conlloga: f Consorci per a un fi comú; companyia amis-tosa, colla.

conxava: f Acció de conxa-var-se, confabular-se.

copar: v. Cloure una cosa acostant entre si les seues parts exteriors.

coradella: f Vísceres d'un animal.

cormull: m. Caramull, por-ció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté.

cornaló: m. Bossa al cap de la manta de llaurador.

cuixamander, -era: m. i f.: cutxamander, -era. Entremetedor, manifesser.

danda: prep. Fins i tot, àd-huc, inclús.

deslligo: m. Disbarat, despropòsit.

despentolar: v. refl. Desfer-se a pèntols o bocins, destrossar-se.

duler: m. Pastor que vigila la dula.

eixelleró: m. Aixelleró.

emburrussar: v. refl. Burlar-se, riure's.

encartar: v. Privar de flexibilitat, posar rígid.

endergue: m. Enderga, embolic.

enrónia: f Idea falsa i pertinac.

enserrallar: v. Guarnir de serrell.

entruperi: m. Andrómina, trasto.

envoldre: v. Embolicar.

enze: f Indicació, senyal. Ocell que s'empra com a reclam en la caca amb teles.

esguitós, -osa: adj. Bròfec, aspre.

esmussat, -ada: adj. Mus, impressionat fortament.

esplaet: adv. Diminutiu d’esplai

esplatjat, -ada: adj. Aplanat, allissat.

estopenc, -enca: adj. Fet d'estopa.

estrenyinadora: f. Esteranyinadora.

estussolar. v. Estossolar, trencar el tos o la tela.

facina: f. Fessina, fàbrica antiga o alambí on es destil.la esperit i es fan begudes alcohòliques.

faenolejar: v. intr. Fer feines lleugeres.

faetó: m. Cotxe de caixa rec-tangular prolongada i amb seients al llarg de cada costat, que s'usava en el segle passat i principis del present.

farfalà: m. Farbala, randa sobrecosida.

faró, -ona: f., adj. Esquerp, poc sociable.

fenàs: m. Fenc, planta gra-mínia.

fisgueta: f. Burleta.

flendi: m. Joc de xiquets en qué se senya un quadre en terca, dins el qual es posen algunes peces, les quals s'han de fer sortir del quadre tirant-les des de certa distància; i les que es fan sortir, passen a possessió del jugador que les ha ferides.

floronco: m. Tumor inflamatori que es forma en l'espessor de la pell i termina en supuració.

formigador. m. El qui fa formigades o boïgues, artigaire.

fósil: m. Fusell.

galifant: m. adj. Gegant.

galligotes (a les): loc. adv. Assegut damunt els mus-cles d'un altre, cama ací, cama allà, a coll-i-bé.

gamber: m. Bossa de xàrcia per a agafar gambes.

garza, -o: adj. Guerxo, que mira a la torta.

gatir: v. Devorar, engolir.

gerigonsa: f Giragonsa, si-nuositat.

gorromineria: f Qualitat de gorromino, avarícia.

grianca: f Griansa, tros d'es-piga mal batuda.

guaix: m. Conjunt de brins que naixen d'una mateixa tija en els cereals i llegums.

llanceta: f Instrument de cirurgia, a manera de coltell amb la punta en forma de llanca, prima i molt ta-llant, que serveix per a sagnar, obrir abscesos, etc.

llater, -era: m. i f Qui fa llata.

llisera: f Llicera, petita pa-ret de palla lligada.

llissa: f Peix acantopterigi de diferents espécies del génere Mugil.

llúdia: f Es diu duna cosa molt negra: negre com una llúdia.

mampara: f Porta llevadis-sa.

mandil: m. Manta brodada que posen al llom de les cavalleries en enflocar-les.

manxa: f Instrument per a fer vent o donar aire.

matadura: f Nafra causada a una cavalleria pel frec dels guariments.

matapoll: m. Planta dafnàcia.

melgo: m. Melga, planta lleguminosa.

menjussa: f Alló que serveix per a ser menjat.

merita: f Ocell camallarg.

mongiu: m. Conjunt de Mon-ges. Condició de monjo o monja.

morralla: f Multitud de pei-xets pescats. Conjunt de gent menuda.

mostiuori m. Mostrari, col.lecció de mostres.

moteró: m. Mota, conjunt de brins d'una planta.

nugós: adj. (dial.) Nuós, que té nusos.

opilar: v. Obstruir conductes de les humors.

opodeldoc: m. Cert medicament balsàmic específic.

orceta: f Orseta (ant. i dial.). Alfabieta; gerra petita per a tenir-hi olives o altres coses en conserva.

pallús: m. Rebuig de la palla llarga fragmentada en la batuda.

parionar. v. Fer parió, igualar.

pastim: m. Lloc del forn on es pastava el pa.

peltret: m. Pertret, ramutxa i palla que es crema per a formigar la terra.

pelucona: f (cast.) Unca d'or.

pica-talons: m. Ocell imagi-nan del qual es parla a xiquets ingenus per animar-los a anar a treure’n el niu, i pujant un dels burladors damunt un altre mentre l'ingenu li fa l'esqueneta, es posa a picar-li fortament amb els peus damunt l'esquena.

pidoló, -ona: adj. Que pidola sovint i importunament:

pítima: f Regat confortatiu.

pito, -a: adj. Que té i mani-festa molta vivacitat.

plepa: m. i f. Persona o cosa dolenta, indesitjable, que molesta. Mentida grossa. Trola.

porrat: m. Mercadet de cigrons torrats i altres llepolies a la vota d'un santuari el dia de la festa patronal.

quedir. m. Cosa a dir, queixa.

querar: v. refl. Omplir-se de quera, amar-se.

rabera: f. Ramat, conjunt d'animals de pastura.

racar: v. intr. Raucar, cridar les granotes. Parlar fort i seguit.

rafe: (dial.) m. Ràfec. Porció extrema de la teulada, que surt més enllà de la línia vertical de la facana.

ratat, -ada: adj. Marcat amb molts clotets com a senyal de verola.

regall: m. Regalim, porció prima de líquid que cau per la superfície.

remostró: m. Residu, cosa sobrera i poc aprofitable; especialment, residus de pas-ta agafats a les parets de la pastera.

repatxo!: interj. Intensiu de patxo.

ronsa (anar en): loc. adv. Amb excuses i males raons.

rutxe: loc. adv. anar a rutxe: anar-se'n en orris, a la ruina.

saió: m. (cast.) Saigs que in-tervingueren en la Passió de Crist; home cruel, que dóna turment.

sandunguer, -era: adj. (cast.) Que té sandunga, gracia.

sarambo: adj. Camatort, sancallós.

sarieta: f. Sarria, recipient d'espart o de palma.

sarrabastall: m. Terrabas-tall, soroll fort de cosa que cau.

senill: m. Planta gramínia que creix vera els llocs humits.

sisó: m. Moneda antiga de sis diners.

sisquera (ni): adv. = cast. Ni siquiera.

soguejar. v. Amidar la terra valent-se d'una soga.

sostovar: v. Estovar, fer tornar tou.

sunyeclero, -era: adj. Eufemisme per punyetero, qualificatiu despectiu.

surra: m. (cast.) Topada.

surró: m. (cast.) Sarró.

ta-i-vola, taivola, taibola: f.i m. Eixelebrat.

tagarnina: f Cigar de baixa qualitat.

talpó: m. Mamífer rosegador semblant a la rata.

tàrbena: f Sobrasada de ti-pus mallorquí que es fa a Tàrbena (La Marina), i que té molta fama arreu del País Valencià.

tarranc, terranc: m. Tranc dels cereals segats que forma el rostoll.

tirapeu: m. Corretja amb qué el sabater subjecta el calcat al seu genoll quan el cus.

tombolló: m. Tomballó.

torbadina: f Confusió.

trascolar: v. Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients.

trisparís: m. Libèl.lula.

trit, trita: adj. Triturat.

vedigal: m. Vectigal, obligació onerosa.

ventrell: m. Estómac.

vero: adj. Vertader. Aplegar al vero: arribar a execució.

viat, -ada: adj. Ratllat, que fa vies.

xafarot: m. i f. Xafarder.

xafó: m. Esclafada.

xamberg. m. Capell rodó d'ala ampla i alcada d'un costat, que s'usava principalment en el segle XVII.

xangleta: f. Xancleta.

xarcullera: f Aixada amb les vores altes i mànec molt llarg que s’empra per a xarcullar.

xarradina: f. Xarradissa.

xavet: m. Moneda antita de 5 cèntims.

xicotingo: m. Molt petit (vsl.).

xoto: m. Mascle de cabrum de pocs mesos d’edat, fins que té un any.

5 comentaris:

  1. Vaja, mira quin glossari més útil, gràcies per prendre el temps d'aclarir aquests conceptes que en algun cas són difícils de transcriure i comprendre avui en dia....

    ResponElimina
  2. Corregiu: "no tenen PÈRDUA" i no pas "desperdici"

    ResponElimina
  3. És Aüixat i no "ahuixat" i "dormir com l'algep" i no 'dormirse...' asseciat: variant d'associar, arruixó: acció de LLancar líquid o gra en gotes, aveat: avesat, acostumat, balumba: baluerna, bascoll: bescoll, Carracuca (mÉs cremat que), Cormo: extrem mÉs alt (castellanisme), danda: prep. Fins i tot, àdHuc, inclús

    ResponElimina